Las direcciones generales de política linguística de la Generalitat de Cataluña, del Govern de Baleares y de la Generalitat Valenciana han anunciado la edición del volumen 'Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d'una llengua moderna des de la cultura de la diversitat', escrito por el catedrático de Filología Catalana, Antoni Ferrando, y que se enmarca en la Declaración de Palma.
Baleares, Cataluña y Valencia editan un libro sobre Moll, Fabra y Guarner
También en Noticias
- Un cuarto premio, vendido en varias zonas de Mallorca
- El colectivo de propietarios alemanes de Santa Ponça, desesperado: «Las obras arruinan nuestro negocio»
- «Es posible que asistamos al fin del pueblo de Mallorca surgido en 1229»
- Ni estufas ni calentadores: Lidl trae la nueva revolución para calentar el hogar
- Plagas: estas son las más comunes en invierno y cómo combatirlas
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
don Francesc que gran orofesor que tuvimos en el Ramon Llull
Lo que hem de tenir ben clar, ês que a n'es sigle XIII, a n'es reyna de Mallorca se xerrava es mallorquí, a n'es reyna de Valènci es valencià, Cataluña era part aragonessa ahon se xerrava es llemosí y part francessa ahon se xerrava s'occità, Cataluña com a provinci no arrivaría fins sa segona dècada des sigle XVI, y es català no se va reconexe fins 1959 a n'es RAE per orde den Franco, axò ês s'histori que tot el mon sap de sobra, lo demés son contes des catalanisme independentiste.
No sé qui posa negatius, que me muri ara mateix si lo que he dit no es vera.
Don Francesc de Borja Moll va ser es meu catedrátic de Francés al institut Ramón Llull que era sa seva profesió a principi del 60 del segle pasat. L´any 1966 va donar un cursos de mallorquí (no de catalá) al colegi CIDE ja que el director Estarellas educat amb relació al institut lliure de ensenyança va creuer oportú que impartís aquest curs. Allá Don Francesc de Borja deie ben clar que ses llengos eran distintes peró de un tronc comú i com exemple comentava, " Noltrus li deim es fosquet, aquí deis s´horabaixa o es capvespre, a Valencia diven la vesprá i a Catalunya diven la tarda", explicant mol bé ses notories diferencies i lo ric que es el mallorquí amb relació al catalá, ple de influencies franceses i aragoneses, siguent la nostra llengo gramaticament més complexa.
I n'Alcover ni l'anomenen? Però si en Moll va ésser es seu deixeble, com els hi cou que fos tan crític amb so centralisme lingüístic. Tot es meu respecte i admiració cap a s'obra de n'Alcover, tenc es seu diccionari i sa col.lecció de rondalles a ca meua, com si fos un tresor.