El escritor ibicenco Bernat Joan Marí y exeurodiputado por la coalición Europa de los Pueblos, en la que estaba ERC, ha escrito una "Catta Avietta" al rey Felipe VI en un supuesto 'idioma andalú' con la que pretende ironizar sobre la decisión de conceder el título 'Real' a una pretendida academia lingüística, la Acadèmi de sa Llengo Baléà, que ha creado una gramática del inexistente 'idioma balear'. Marí, que llegó a ser secretario de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, escribe la carta tal y como sería la transcripción fonética del andaluz, sin tener en cuenta la gramática.
La carta es una censura clara a la decisión del Rey y hay que leerla al menos un par de veces de entender de qué habla. En la misiva dirigida a 'zu Mahhettá Felipe Zekto', y que va firmada por Vennado Hu-Ang, una supuesta transcripción de Bernardo Juan, ofrece al Rey sus conocimientos filológicos para hacer informes que avalen la creación de una academia "pa lo andaluze", que, según dice, "tenemo er mihmo deresho que loh valeare, hoé!".
Ironiza con el hecho de que en las "Ihlah Valeare" no se habla catalán, sino "Valeá" y asegura que no se parece "en ná" por mucho que digan "quatro deggrasiao". Afirma que el andalú "e una lengua komo otra quarkiera" y añade que, si en Mallorca hablan "valeá", en "Zebiya ablamo lo nuehtro".
Este es el contenido de la carta que ha hecho pública este domingo:
"É tenío notisia que aj aprobao dá er titulo de reá a la Acadèmi de sa Yengo Valeá , pué to er mundo zabe mu bié que en lah Ihlah Valeare no ze abla Catalán, zinó er Valeá, que no se parese en ná, por musho que digang quatro deggrasiao.
Po, quiyo, lo mihmo paha en Andalusia, onde ablamo andalú y a musha onra, joé! Ole tuh muertoh! Y nosotros no tenemo Academia ni ná. Noh obligang a eccriví como loh Catteyanoh, coza que noh cueze mogollong, tío!
Ozea que, me e disho oi mimmo: azukiki pa lo cardo! Amo azhá! Eccrivele a zu Mahetá i que ze zuerte a la vo de ya una academia pa lo andaluze, que zomo vuena hente y mu onrao, y tenemo er mihmo deresho que loh valeare, hoé!
Por ezo de lo informe no ze preocupe. Mi menda ettudió Philolohia en una unibersidá púbblika i loh pué ase zin problema. Er andalú e una lengua komo otra quarkiera, y zi en Mayorka avlan valeá en Zebiya ablamo lo nuehtro, i no lo zortamo ni a arrehohtiah, amo azhá!
Confiao que me arah cazo, keda a tu dipposisiong,
Venaddo Hu-Ang"
Además de su actividad política, Bernat Joan es un reconocido intelectual de las letras catalanas que ha escrito una treintena de libros, ensayos y obras de teatro, Participó el año 1984 en la creación en Ibiza del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) y formó un grupo local de los llamados Grups de Defensa de la Llengua. También participó en la creación de la Plataforma per la Llengua.
125 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Madre mia! Veo a todo el facherìo soltando litros y litros de bilis!! Se nota que los pagan bien los fachas de PP y VOX
Aquí a sa gent el que li fa mal es que es digui català, i per mi le poden dir el que vulguin. Pero per molt que a 4 interessats que volen fer mal a sa llengua i a sa cultura de ses nostres estimades illes, es una pena que mallorquines, menorquins , eivicencs i formenterencs no ens posem d'acord. Que no veis que ens volen dividir??? Digueuli el nom que volgueu pero que no ens confonguin, aqui tots xerram sa mateixa llengua. I si no li voleu dir catala no li digueu. A Valencia ja li han fet mal i de fet esta en perill de desaparèixer. Recordeu que ens volen dividir.
Gaspar MelciorEls informatius a ses Illes es fan en es DIELECTE extern de sa llengua occitana xerrat a Barcelona anomenat català. Jo vui un noticiari en qualsevol dels dialectes balears ( menorquí, eivissenc o mallorquí, de "LLosèta", de "Suller" o"u pollencí" ), me dona igual, però mai es de Barcelona, i me dona igual dir xitxeros o pèsols, mentres siguin dialectes balears. Es català només és un dialecte més de sa llengua occitana, on xerram aquest idioma nostro, que li han mal posat per nom català, en mala hora. Els informatius a Cuba, Mèxic i Argentiana, no es fan en el Castellà estàndar que voste diu, es fan en el propi dialecte seu. Vergonya cavallers, vergonya.
OccitàBenvolgut anarco comunista, com ets. ( segur que ets més anarco comunista que jo imperialista català, però has començat tu a dir bestieses). Tal volta tens un punt de raó en el teu argument. Curiós si ho contrastam amb lo equivocat que estàs de cara a la meva persona. Es problema és que no hi ha cap informatiu a ses Illes que es faci en cap dialecte extern. Com a molt ( i sí, pot ser un error) a l'igual que els telediarios de la 1, s'intenta fer amb l'standard, que tu confons amb un dialecte. Un dialecte d'on? El barceloní no ho és, el tarragoní no ho diguem i el lleidatà, ni pensar-ho. Així que... quin dialecte? Hi ha dialectes que és el que xerra i viu TOTHOM en qualsevol idioma, i després s'intenta fer un standard perquè ens entenguem tots i perquè la llengua pugui tenir unes certa possibilitat de competir amb altres. Tu vols un noticiari en mallorquí. En el dialecte mallorquí. Però en quin dialecte mallorquí, en el de "LLosèta", en el de "Suller" en "u pollencí"? Han de dir xitxeros o pèsols.... a que hauran d'arribar a un cert enteniment, a un cert compromís? Idò això és l'standard, l'única cosa és que no està fet només a nivell de Mallorca, ni de Balears, si no de tots els territoris on xerram aquest idioma nostro, que li han posat per nom català, en mala hora, pareix, a vegades.
Gaspar MelciorBé, sembla que en això no estam gaire d'acord; per lo que diu, segurament tampoc no hi estaríem en molts d'altres aspectes, però no fa res. Li agraesc que hagi expressat sa seva discrepància de manera respectuosa i educada. Ha estat un gust llegir-lo.
Gaspar MelciorJo, en cap moment he defensat sa unitat de sa llengua castellana, al revés, valor sa diversitat de sa llengua castellana i occitana, amb els seus nombrosos dialectes, cosa que els imperialistes catalans com tu no respecteu els nostres dialectes minoritaris d'ultramar de les illes balears. Ningú entendria que un noticiari cubà es fes amb un locutor mexicà, argentí o espanyol, i nosaltres no volem veure noticiaris ni TV amb es dialecte català, les volem veure amb qualsevol dels dialectes de ses nostres illes, perque ens agraden MES els nostres dialectes que es dialectes externs invessors. Vergonya cavallers, vergonya.
MontgolfierBenvolgut Montgolfier, m'agradaria contestar-te punt a punt, si és possible: 1 i 2 d'acord. 3 Jo mai he trobat que "els països catalans" siguin una unitat política, de fet sempre que he sentit dir això ha estat a gent contraria a la independència i al concepte cultural de "països catalans" com llocs on es xerra català. De fet, de ser com tu dius... seria "Pais català" i no "països" no trobes?. Per altre banda estic d'acord en que som una colònia econòmica de la resta d'Espanya. Això és indiscutible amb les xifres anuals del propi govern espanyol. 4 Com que no estam d'acord amb 3... però no et negaré que hi hagui gent que pugui opinar com dius. Sempre hi ha de tot, per tot. 5 No és vera. Literalment. No és vera. No sé qui t'ha dit això, però no és vera, es mallorquí és tan pur com el que més, en tot cas, quan es fa un standard, aquest no és ni mallorquí ni barceloní ni tarragoní ni andaluz ni estremeny, és un standard, evidentment no contempla totes les formes locals dels idiomes. Però l'estandard no s'imposa sobre l'idioma local, simplement és una eina fàcil d'emprar per uniformitzar el enteniment entre distints parlants d'una llengua. 6. Igual te dic que 4. 7. Tampoc és vera, també ve de la confusió entre standard com eina per tal d'entendrens tots (al igual que el castellà dels telediarios) en contra del standard com imposició. Tú i jo seguirem xerrant es nostre mallorquí de sempre. I ningú ens dirà que ho feim malament des d'un punt d'autoritat. No vull dir que algú ho faci des d'un punt d'imbecilitat. 8. Aquí estam ben d'acord. Amb la diferència que a mi me fa gràcia perquè consider la institució real tan o més ridícula que la Reyal Akademia del Valéà. Però aquest no és el punt de la conversa :) 9. No crec que sobrevisqui el català. I si el català standard no sobreviu, oblidet de mantenir formes dialectals. Ni, a la llarga, el castellà. Tot el que ens defineix com a poble s'està perdent i un cop es perdi, tot anirà cap avall cada pic a més velocitat. Esper equivocar-me . Salut.
Si se le ve la cara que lo echaron de todos los bares de su pueblo por pesado. Ahí ves a Catalunya allá faras molts d'amics.
Es improbable, por no decir imposible, que nos pongamos de acuerdo, pero ya que todos opinan, no voy a ser menos. 1. En Cataluña, Valencia y Baleares hablamos dialectos de la misma lengua. 2. Por motivos de superioridad social, cultural y económica, en un momento determinado se impone llamarla catalán. 3. En Cataluña, el movimiento independentista se sacó de la manga que los territorios donde se hablaba catalán formaban una unidad política que llamaron Països catalans y que esos territorios eran una colonia española y debían independizarse de España. 4. En Baleares esta tesis caló en algún pequeño grupo, fue el origen del PSM y de forma vergonzante sigue formando parte del sustrato ideológico de parte de MES. 5. En su afán uniformizador, los apóstoles del catalán han ignorado o decretado impuras las formas dialectales propias de las cuatro islas, haciendo un totum revolutum de formas dialectales, vulgarismos y castellanismos varios. 6. Aunque minoritarios en la población, estos sectores son mayoritarios en todos los niveles educativos y han impuesto sus tesis en el espacio público. 7. Quienes están en contra del arrinconamiento de las formas dialectales baleares y de la pretensión secesionista de uncirnos a su carro, se pierden entre el nominalismo y la ignorancia. 8. Lo de la lengua baleá y su academia no merece ni discutirse. A la casa real le han metido un gol y cuanto antes se enteren y rectifiquen mejor para la institución. 9. Aunque minoritario, es probable que el catalán sobreviva en Baleares, pero las formas dialectales del catalán en las cuatro islas están desapareciendo. Y los del baleá no nos están haciendo ningún favor. Muy al contrario.
VIVIMOS DEL TURISMOTe recuerdo que Argentina, como otros paises americanos, la conquistó el Reino de España y Mallorca en 1229 e Ibiza en 1235 fueron conquistadas por el Reino de Aragón. Menorca fue conquistada por Alfonso III de Aragón, hijo y sucesor de Pere III, después de haber arrebatado a su tío (Jaume II) la isla de Mallorca y estando en Huesca en octubre de 1286 hizo un llamamiento a sus súbditos, convocándoles para emprender la conquista de la Balear menor.