Tras darse cuenta del error, la portavoz adjunta, Marga Durán, ha pedido repetir la votación pero Vox se ha opuesto. En declaraciones a los medios después del pleno, el vicepresidente del Govern, Antoni Costa, ha anunciado que el mismo día que se publique la ley de simplificación al Boletín Oficial de Baleares (BOIB) el Ejecutivo aprobará un decreto ley para que estas enmiendas no entren en vigor. Las enmiendas permiten, entre otras cuestiones, la construcción en áreas naturales de especial interés (ANEI) y eliminan el catalán en la función pública.
Los portavoces de la oposición han calificado el error de «catástrofe administrativa» y han reclamado a la presidenta del Govern, Marga Prohens, que convoque una reunión este mismo martes para «arreglar este desaguisado» y rectificar «cuanto antes».
«Acabamos de eliminar el catalán en la función pública, en la educación, de legalizar grandes instalaciones como campos de polo, es decir, todas las obsesiones que Vox había puesto en forma de enmiendas se han aprobado», ha lamentado el portavoz de Més per Menorca, Josep Castells.
En esta línea, ha considerado que este error «pone en evidencia los riesgos de Vox» y demuestra que «es una irresponsabilidad máxima» y que «no se está gobernando de forma seria».
Por su parte, el portavoz de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha calificado el error de «la mayor catástrofe legislativa» de la comunidad autónoma. «Demuestra que estamos en manos no solo de unas personas que han sido capaces de aprobar una norma depredadora con el territorio sino de unos cutres incapaces de llevar a cabo una votación», ha sentenciado.
«Tenemos unas Islas Baleares totalmente distintas por las barbaridades que se acaban de aprobar», ha dicho el portavoz del PSIB, Iago Negueruela, quien ha considerado que «el problema lo tiene el PP» por darle las gracias a Vox y que luego no les hayan dejado repetir la votación.
El STEI Intersindical pide «responsabilidades políticas» tras el error del PP al votar las enmiendas de Vox
El STEI Intersindical ha exigido «responsabilidades políticas» por el error cometido por el grupo parlamentario del PP. En un comunicado, la organización sindical ha dicho que no cree que sea tan fácil rectificar el error --los 'populares han prometido que aprobarán un decreto ley para corregirlo-- y ha lamentado que lo que ha pasado este martes en el Parlament «no tiene precedentes». Desde el STEI han criticado que el «presunto error» del PP haya derivado en la aprobación de enmiendas en materia lingüística, en concreto la supresión del catalán como requisito para el ingreso en la función pública. «El PP necesita el apoyo de Vox en la aprobación de los presupuestos de 2025 y el partido de extrema derecha hará valer esta victoria parlamentaria. Por eso consideramos que se deben depurar responsabilidades ante el calado de este error», han zanjado.
243 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
AuraEs diccionaris de n'Amengual i de n'Alcover no són normatius ni recullen sols sa llengua literària. Concretament, mossèn Alcover i es seus col·laboradors compongueren es diccionari també conversant amb parlants de totes ses varietats de sa llengua catalana, i moltes de ses paraules que incorpora venen d'aquestes fonts orals, no sempre avalades per obres literàries. Per tant, es diccionari de n'Alcover ès una bona font d'informació per conèixer també es parlar popular tradicional.
LluísLluis: Es diccionaris son una cosa i sa realitat avui (2024) es una altre. Ho deim indistintament sa gent des carrer. No li discutire si esta be o no, ni si a un ambit lliterari afinen mes, pero sa gent de infanteria no miram tant prim. Xerram o parlam, dues paraules nostres que han perdut diferencies. Reconesc es seus coneixemants normatius superiors a nes meus i me retir. Gracies, sense ironia, per ses seves aportacions.
AuraAquí tots comentam i ningú dona lliçons, però si interpretes que es meus comentaris són lliçons hauràs d'acceptar que interpreti es teus de sa mateixa manera. Insisteixes a dir que es mallorquins usam 'xerrar' i 'parlar' de manera indistinta, com a sinònims, i jo mantenc que no ès exactament així, i ho he documentat amb dos diccionaris que recullen es parlar popular mallorquí: es de n'Amengual i es de n'Alcover. En realitat, ha passat que 'xerrar' ha anat ocupant es camp semàntic de 'parlar', fins a tal punt que hi ha mallorquins que només diuen 'xerrar' i se pensen que 'parlar' no ès mallorquí. He fet avinent que contra aquesta tendència a dir 'xerrar' per 'parlar' hi havia un adagi popular classista que deia: "Xerren ses bugaderes i parlen ses persones". Ho deien aquells mallorquins que mantenien sa distinció entre 'xerrar' i 'parlar' contra aquells altres que només 'xerraven'. Encara avui hi ha mallorquins que distingeixen —que distingim— es camp semàntic des dos verbs. Respecte des "puristes" i "normativistes" te diré que una cosa ès botar-se sa normativa a consciència i una altra fer-ho per desconeixement. Com que més avall has anomenat en Francesc de Borja Moll, te remet a sa famosa 'Polèmica d'en Pep Gonella' que va mantenir l'any 1972 en es 'Diario de Mallorca' amb en Pep Zaforteza, que li replicava firmant com a 'Pep Gonella'. Hi va intervenir en Jaume Vidal Alcover amb un escrit sobre 'L'heretgia i el desbarat', que acaba amb aquest paràgraf: «De manera que, per cometre l'heretgia d'escriure contra el llenguatge literari i la seva normativa, cal, primer de tot, conèixer aquest llenguatge literari —és a dir, la llengua comuna— i les normes que el regulen. I després saber en nom de quina anti-norma actuam. Només així es produeix l'heretgia, que és una contradicció conscient i conseqüent de la norma i que pot esser fructífera, enriquidora de la doctrina; en aquest cas, de la llengua. L'heretgia d'avui —deia l'altre dia no sé qui— pot esser la norma de demà. En canvi un desbarat no té conseqüència ni sol esser conscient. No serveix per res de bo, tret de ben clares excepcions i per comptats i molt especials motius. Ja en parlarem, un dia o l'altre.» Aquest raonament d'en Jaume Vidal Alcover el faig meu i el te dedic.
AngelcaídoNo t'arribes a cansar de demostrar-nos una i una altre vegada lo ridícul que ets, no és que en @Lluís no t'hagui passat per damunt en tots es "arguments" (entrecomillat per respecte a la gent que empra arguments de veres) és que tornes a caure un cop i un altre. Què és de fotut s'odi, que fa que una persona gens brillant com tu paresqui encara pitjor del que és.
LluísLluis: comentar que "xerrar" i "parlar" les feim servir de manera indistinta (COMENTAR) no es donar una lliço a ningu. Era un afegit a que voste mantenia ses dues paraules son ben mallorquines. En cap moment l'he corretgit de res a voste. Cosa que voste ha fet. No discutia es diccionari, nomes deia que per costum, son indistintes per un mallorqui des carrer. Es seu segon paragref referit a oportunitats i excuses de mal pagador, sense sebre ses circunstancies de cada un, es una prova mes de sa seva intransigencia: el que, (no escric "lo que", no es normatiu encara que ho deim) voste ha fet ho ha pogut fer tot-hom. Es castellanistes i baleristes (xerram de llengua) fan mal. Pero es puristes i normativistes tambe. Li direm "fuego amigo". Tan amics com antes.
AngelcaídoNo hi ha cap rectificació meva sinó al contrari, una segona correcció des teus desbarats, perque éts tan curt que no entens que ses paraules poden esser correctes però sa traducció purament forastera: es mallorquins no deim "li dona lo mateix" (traducció gropelluda des foraster "le da lo mismo") sinó "li ès igual" o "li ès ben igual". Si te dic que una expressió ès aforasterada, no me treguis es significat d'una paraula tota sola. Éts tan curt que no entens res i t'ho han d'explicar tot fil per randa. Pesat! 😫
AngelcaídoMira si éts pesat que has dedicat un segon comentari a mirar de justificar una expressió aforasterada que es mallorquins no deim. No has tengut en compte que es verb 'donar' ès correcte ben usat però pot esser una castellanada gropelluda mal usat, com en es cas de "li dona lo mateix" en lloc de "li ès igual". En aquest cas, en castellà s'usa es verb 'dar', però en mallorquí no usam 'donar' sinó 'esser'. Defensar es mallorquí vol dir defensar ses expressions mallorquines tradicionals, sense deformar-les amb traduccions servils aforasterades. Si no t'entra dins es cap, què hi farem?
un mallorquí de ca'n picafortDe acuerdo contigo y no lo digo porque sea SOCIALISTA yo he sido SOCIALISTA. Pero esto NO ES GOBERNAR PENSANDO EN EL FUTURO DEL PAIS.
LluísLeyéndole con calma me estoy dando cuenta que usted TIENE UNA ENORME PREOCUPACIÓN POR EL SERVILISMO ESPAÑOLISTA QUE SUFRIMOS LOS QUE DEFENDEMOS EL MALLORQUÍN y NO SE DA CUENTA QUE EL VERDADERAMENTE SERVIL ES USTED CON EL CATALÁN DE FABRA. Mire esta frase suya lo ABSURDA que resulta : Lluís | Hace 7 horas Cada vegada que proves de xerrar es mallorquí fas una traducció gropelluda des foraster. Ara has amollat "li dona lo mateix", traducció aforasterada de "le da lo mismo". Idò no senyor! En bon mallorquí deim "li ès igual". No n'endevines ni una, forasterot! 🤣 ¿ MATEIX ES VERSION AFORESTERADA DE LO MISMO ? ¿Y que es IGUAL.....mas QUE IGUAL EN ESPAÑOL? A mi me parece mucho mas PURO MATEIX SIGLO XIII que IGUAL..... Eso se llama señor UNA OBSESIÓN CON EL ESPAÑOLISMO.... Bye.
LluísUsted tiene un SERIO PROBLEMA, NO SABE MUY BIEN DE LO QUE ESTÁ HABLANDO y cambia de opinión mas veces que Sanchez. NO TIENE PORQUE ESTAR JUSTIFICÁNDOSE EN CADA ESCRITO DE ESO QUE DIJO DE QUE EFECTIVAMENTE NUNCA DEFENDERÍA EL MALLORQUÍN....Usted es así y NO HAY MÁS. En relación a XERRAR ANTES DECÍA : Cada vegada que proves de xerrar es mallorquí fas una traducció gropelluda des foraster. Ara has amollat "li dona lo mateix", traducció aforasterada de "le da lo mismo". Idò no senyor! En bon mallorquí deim "li ès igual". No n'endevines ni una, forasterot! AHORA DICE : Naturalment que sa paraula 'mateix' ès correcta, com també ho ès sa forma verbal 'dona' i es pronom 'li'. Es problema no són ses paraules sinó sa traducció servil des foraster, paraula per paraula: "le da lo mismo" = "li dona lo mateix". Es mallorquins no ho deim així, sinó "li ès igual" o "li ès ben igual". Y ESTE ESCRITO MIO ES EL QUE LE HA OBLIGADO A RECTIFICAR: MATEIX UTILIZADO DESDE EL SIGLO XII MATEIX (ant. escrit també meteix), -EIXA adj. demostr. d'identitat; cast. mismo. || 1. Idèntic; un, no dos o més de diferents. Obrar ab conduit el metex conte, doc. segle XIII (Pujol Docs.). Axí com ja és desús dit en aquest capítol metex, Consolat, c. 89. En ço que pertany aquella mateixa confraria, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 207). Volen e no volen una matexa cosa cent vegades, Metge Somni iii. Isaac i Rebeca el mateix dia | s'uniren davant POR TANTO NO CASTELLANIZADO. En todo caso en contra de SU NORMALIZACIÓN CATALANISTA.