President Antich, in memoriam

Francina Armengol, Teresa Riera y Xisco Antich celebran la victoria electoral en las europeas de 2004. | S. Amengual

Teresa RieraPalma03/01/25 17:35
TW
0

Començo a escriure aquestes línies sota l’impacte causat per la sobtada desaparició de una persona estimada. Em costa creure que en Xisco ens hagi deixat i em costa creure que jo estigui tractant de fer un elogi fúnebre d’una persona amb qui vaig tenir el privilegi de col·laborar durant molts anys i d’una manera especialment intensa durant la meva etapa de diputada al Parlament Europeu, i de qui sempre vaig rebre bons consells, suport i amistat. Europeista convençut, durant el seu mandat com a president de les Illes Balears va tenir lloc el primer debat amb profunditat sobre els territoris insulars de la UE a una sessió planaria del Parlament Europeu.

No es tracta, doncs, únicament d’un sentiment d’incredulitat i de rebel·lia davant de la pèrdua d’una persona que sents propera i amiga; és també una sensació de prendre consciència de que hem perdut a una persona respectada, que ha estat única a la nostra historia, que ens deixa un gran llegat, i amb una manera de ser i fer les coses que el caracteritzaven: sempre amb respecte, humilitat, perseverança i a través del diàleg va saber construït ponts i enderrocat murs per buscar l’acord i el consens, cosa de la que avui dia la tasca política en va molt escassa.

Noticias relacionadas
Fallece el expresidente del Govern Francesc Antich

Fallece el expresidente del Govern balear Francesc Antich

Gran glosador, tenia un sentit del humor intel·ligent, capaç d’escoltar i d’arribar a la gent, de comunicar i de divulgar. Ciutadà europeu en el sentit mes polític del terme, el seu llegat és el de tota una vida dedicada a la nostra terra, compromès, valent i de profundes conviccions el que explica, en gran mesura, la seva manera de ser i de actuar. Un president de les Illes Balears amb majúscules, que va canviar radicalment el panorama polític de les nostres Illes.

Un amic fidel que mai no va voler deixar d’aprendre i, sens dubte, un exemple per a la joventut i pels seus propis contemporanis.

Gràcies, Xisco, de tot cor!