Imagen de archivo de Francesc Antich. | Efe

TW
0

Baltasar Porcel quan es va formar el primer Govern de Francesc Antich va escriure que li inspirava confiança. Porcel remarcava els valors d’autenticitat, coherència i bon sentit que veia recomanables a tot polític. I l’algaidí no va fallar a l’andritxol. Aquell home que no s’aturava de fumar, bonhomiós, sempre somrient, va demostrar una gran capacitat de diàleg. Els seus governs partiren d’acords complexos que sols es podien mantenir practicant una gimnàstica permanent del consens. I Francesc Antich, va demostrar ser incansable i d’una honestedat de pedra picada.

Res no li va ser fàcil. Ja repuntava la polarització falsejadora, ja era corrent l’atac sense matisos i sense admetre espais d’entesa on compartir interessos de país i de futur. I malgrat tots els entrebancs, a l’hora de mirar cap enrere, trobam un caramull de realitzacions sortides del compromís amb la gent, el territori i la cultura del país, a partir del combat per la democràcia i la dignificació de l’autogovern. Aquest és el seu llegat i això és el que en romandrà.

Amb el pas del temps les batalles polítiques, els sectarismes de curta volada, fan pas a mirades amb més perspectiva. Les persones ocupen el lloc que els correspon i valoram cada trajectòria en la seva justa mesura. Francesc Antich ens ha deixat, però no ho ha fet ni ho farà la seva feina, la seva obra i la seva paraula.