«Pere A. Serra Bauzà, Fill Il·lustre de Sóller», por Catalina M. Bernat Joy

En un primer moment va anar a l'escola de ca les monges, i, després d'un temps d'educar"se a cals Frares de la Salle, continuà els seus estudis al Convent dels Sagrats Cors.

Pere A. Serra no es cansa de manifestar la bondat del seu pare, de qui va aprendre l'amor a l'escriptura i la lectura; de la seva mare, dona amb un gran instint de protecció envers els seus fills, l'estimació per la terra que l'havia vist néixer. El seu padrí, Pere Lluc Serra, home de caràcter fort, de professió metge, comptà entre el seus pacients amb els pintors Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Eliseu Meifrén, Cristòfol Pizà, Salero, entre els quals s'evidenciava una enorme amistat. Gaudien de les trobades que feien a la rebotiga de l'apotecaria Torrents, el propietari de la qual era un entusiasta seguidor de les corrents artístiques de principis del segle XX.

D'aquesta manera Pere A. Serra, ja de petit, pogué admirar les obres dels artistes. Així, va créixer dins un ambient proper a l'art, el qual s'ha vertebrat en una autèntica admiració i devoció envers les manifestacions artístiques.

Margalida Magraner i Marcús, esposa i mare dels seus tres fills, la qual mai ha romput els lligams amb el seu poble natal, Sóller, sempre li ha fet costat convertint"se en un puntal a la seva vida.

Finalitzats els seus estudis de batxillerat treballa durant dos anys al tren de Sóller. El 1947 dóna una primera passa molt important dins la seva vida. La curolla de treballar com a periodista es materialitza quan el director del diari «Baleares» li concedeix la possibilitat de formar part del seu equip. Després, i amb la intenció de rebre una formació més acurada, viatja a Barcelona, on l'any 1951 es titula en periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona. De bell nou a Mallorca, els seus desitjos de reeixir fan que ben aviat vulgui crear la seva pròpia editorial. I és així com, de manera senzilla i gairebé espontània, neix l'any 1953 l'editorial Atlante. De seguida la tasca es posa en marxa amb la intenció de promoure novel·les, obres de teatre, llibres d'art i de poesia. La novella empresa s'encarrega de l'edició de les obres literàries guardonades amb els premis Ciutat de Palma (1954"1959). Va publicar la primera edició, per cert en castellà, de «Bearn», de l'autor Llorenç Villalonga. El 1956 va més enllà amb la seva tasca i l'editorial se n'encarrega de traduir al català «La familia de Pascual Duarte», de Camilo José Cela. Les ganes de fer feina no decauen, el 1958 surt a la llum l'obra sobre el pintor Anglada Camarassa, de Gabriel Fuster Mayans. I després, anys més tard, amb «El vol de l'alosa» aconsegueix conjugar art i poesia. Obra d'una cura extraordinària que arreplega sota un mateix títol 21 dibuixos originals de Joan Miró i 19 textos de poetes mallorquins. Paral·lelament, ha arribat l'hora d'editar les seves pròpies publicacions periòdiques. Va va fundar «Fiesta Deportiva» (1957) i edita «Mallorca Deportiva» (1959). A aquestes li segueixen «Holiday in Mallorca», «Majorca Daily Bulletin», «Iberian Daily Sun» i «Mallorca Magazin».

A la dècada dels anys setanta una nova fita es presenta dins la trajectòria professional de Pere A. Serra. L'any 1974 assumeix la direcció del diari «Última Hora», mitjà de comunicació que en el moment de l'adquisició comptava amb un tiratge de dos mil exemplars. Decideix oferir al lector un diari fet de manera diferent, amb un periodisme agressiu, línia de treball que no s'havia emprat mai a l'Estat espanyol, la qual li era habitual pel fet d'haver"la posada en pràctica en la premsa anglesa. Els resultats foren molt satisfactoris, així ho avala el fet que, avui per avui, l'«Última Hora» és el rotatiu de major difusió de les «Balears». Tot seguit, i sense perdre un bri d'alè, l'any 1987 assoleix el càrrec de director del «Baleares». Tengué temps, entre una cosa i l'altra, de projectar l'esguard a la premsa del seu poble natal i així, l'any 1979, assumeix l'edició del setmanari Sóller. Gràcies a aquesta fe i confiança que diposità en la publicació fundada l'11 de juliol de 1885 per Joan Marquès, els sollerics cada dissabte han pogut i poden continuar llegint el que ha succeït a la Vall durant la setmana. Ha estat director i propietari de publicacions com «El Mundo de los Toros», «La Semana Mallorquina», «Resultados de Hoy», «Costa del Sol Magazin», «Canarias Magazin», «La Semana en Madrid» i «Mallorca Musical», entre d'altres.

Sense adornar"se'n el jove solleric que lluitava cercant la notícia quan treballà en el Baleares i que no li importava, gens ni mica, sacrificar hores i hores per lliurar un treball de qualitat, esdevé un home que veu assolits els seus desitjos i així pot oferir als lectors de les Illes una amplia oferta de premsa escrita. Oferta que avui en dia es fa palesa diàriament amb l'«Última Hora», el «Diari de Balears», l'«Última Hora Menorca» i l'«Última Hora Ibiza» i el «Majorca Daily Bulletin», i semanalment amb el «Mallorca Magazin», «Brisas», «Venta y Cambio», «Ruedas y Velas» i el setmanari d'informació local «Sóller».

No obstant això, cal anar més lluny, la propera passa és la creació de sis emissores de ràdio: Última Hora Ràdio, que compta amb dues emissores a Palma i una a Capdepera, Santanyí, Maó i Eivissa, i l'interès d'assumir el projecte de la delegació a Mallorca d'Antena 3 TV i el canal de televisió TeleNova"Canal 37.

El 1985 crea el Grup Serra, dedicat als mitjans de comunicació i del qual n'és el president.
No vol deixar de banda les ganes i l'anhel d'escriure. El 1952 esdevé coautor del llibre d'entrevistes «Díganos Ud. algo», al qual li segueix «Brujas la bella, Brujas la muerta» (1956). Amb «Miró i Mallorca» (1984) ens apropa a un geni de l'art contemporani, a través de l'estudi fet a la producció artística del gran mestre hom pot apreciar l'admiració que sent per la persona i obra de Joan Miró. «Miró i Mallorca» s'ha editat en llengua catalana, castellana, anglesa, francesa, alemanya i japonesa, d'aquesta manera s'ha donat a conèixer millor l'artista arreu del món. De la mateixa ploma han estat escrits «Vinos i dioses» (1985), que compta amb una mostra de litografies d'Enrique Broglia, també cal destacar De Guillem de Torrella a Juli Ramis (1986), amb litografies de l'artista solleric Juli Ramis, tan admirat per l'homenatjat. El 1995 es converteix en autor de 101 Escultures a la Vall de Sóller, on recull el conjunt d'obres escultòriques que ha col.leccionat i que estan col·locades amb la màxima cura als jardins formosos de ses Tanques de Can Serra. Ha escrit nombroses presentacions d'exposicions de diferents artistes, i també la Crònica d'un viatge als Països Baixos amb els Dansadors de la Vall d'Or, de Sóller. Els sentiments que li desperta Mallorca són forts i poderosos. L'estimació que sent per les nostres arrels és enorme. Lamenta la pèrdua dels antics costums i reivindica, en tot moment, no deixar de banda la nostra identitat com a poble. No ens cansarem d'agrair"li els esforços dedicats a editar des de l'u de maig de 1996 un diari en llengua catalana, el «Diari de Balears», que presta una atenció especial a la cultura de les Illes des de les primeres planes. Però el que si que no ens ha de passar per alt és l'admirable «Gran enciclopèdia de Mallorca» (GEM), una obra d'un valor inqüestionable, necessària i clau per a la cultura de la nostra terra. No deixarem d'agrair"li els esforços i les hores de feina que han significat posar a l'abast de tothom els denou volums de l'enciclopèdia més els tres que conformen l'atles. A aquesta lloable trajectòria se li ha d'afegir les edicions de la «Gran enciclopèdia de la pintura i de l'escultura a les Balears», l'«Enciclopedia práctica de medicina y salud de Baleares» i «Els reis de Mallorca». Però tampoc hem de deixar d'esmentar l'excel·lent treball que es realitza actualment amb la traducció al català de l'obra «Les Balears». Descrites per la paraula i la imatge, de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

Des de ben nin l'art mai no li va resultar indiferent, no vol que aquesta il·lusió sigui un record més de la infantesa. Per això, decideix que ha de crèixer amb ell. De seguida el desig pren forma i esdevé una passió i un amor racional. La pintura i l'escultura omplen l'espai i els moments de la seva vida. Tant el seu lloc de feina com les seves residències són testimonis ben evidents de les peces d'art que conformen el seu llegat artístic.

Ha promogut diferentes exposicions i entre elles hem de destacar l'Exposició Antològica de Joan Miró a la Llotja de Palma l'any 1978. Aprofitant l'avinentesa i coincidint l'exposició amb el 85è aniversari del naixement de l'artista es dugué a terme una edició especial dels diaris «Última Hora» i «Majorca Daily Bulletin», en les quals col.laboraren 365 personalitats: pintors, poetes, assatgistes, crítics d'art... Tots ells enaltits per la figura de Joan Miró.

La dedicació a la vessant artística ha fet que pronunciàs nombroses conferències d'art a Palma, diferents pobles de Mallorca, Madrid, Granada, Barcelona, Atenes, el Caire i Budapest.

L'any 1996 és un any rellevant. La Fundació d'Art Serra esdevé una realitat, la qual presideix des dels inicis.
Pere A. Serra ha decidit lligar amor a la nostra terra i amor a l'art, per això el mes de febrer de 1997 promou el Consorci del Museu d'Art Modern i Contemporani, el qual neix amb la disposició i aportació de la Fundació d'Art Serra. Estarà ubicat a la ciutat de Palma, al Baluard de Sant Pere. El 26 d'abril de 1999 fou presentat el projecte a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de Madrid, i el 24 de gener de 2000 es col·locà la primera pedra del Museu, el qual disposarà de vuit sales, cadascuna d'elles dedicades a una temàtica concreta. Acollirà una mostra de la ceràmica de Pablo Picasso, convertint"se amb la primera sala del món dedicada a la ceràmica de l'artista malagueny, hi haurà una sala amb les creacions de Joan Miró, on el visitant podrà contemplar les il·lustracions que es recullen en «El vol de l'alosa» i el seu característic abecedari, s'haurà de fer una aturada a l'espai dedicat a l'escultor Llorenç Rosselló, lloc on estaran exposades les seves escultures. Les obres de l'artista Juli Ramis es podran veure en una altra sala del Museu. Tendrem l'oportunitat de gaudir amb la producció artística dels pintors catalans, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Ramon Casas, Anglada Camarasa... tan lligats al món artístic i cultural illenc. L'art balear contemporani estarà representat a una altra sala amb obres de Miquel Barceló, José Maria Sicília i Ramon Canet, entre d'altres. Una sala tendrà la finalitat d'abraçar la producció d'aquells artistes que han tengut un paper destacat dins l'art internacional com són Aligi Sassu, Pablo Picasso... Per acabar, es posarà atenció a les exposicions de caràcter temporal que tendran cabuda a una altra sala del centre.

Sens dubte el caràcter que prendrà la ciutat de Palma en l'àmbit artístic i cultural serà digne d'elogis infinits.
La incansable trajectòria de Pere A. Serra reflectida en el món periodístic, editorial, cultural i artístic i l'admirable voluntat de recuperar sempre les nostres arrels han estat valorades i reconegudes amb una allau de distincions, condecoracions, premis i homenatges.

Pere A. Serra ha estat guardonat pel Govern espanyol amb la Placa d'Or al Mèrit Turístic, per l'«Iberian Daily Sun», ha rebut el premi de Premis Ciutat de Palma, l'any 1969, la Placa d'Honor dels Petits i Mitjans Empresaris de Balears, el Siurell d'Honor al millor mallorquí de l'any 1969 de l'Ultima Hora, el Bastó de Plata del Círculo Mallorquín, l'Escut d'Or de l'Associació Espanyola de Professionals de Ràdio i TV, la Medalla d'Or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme, la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts, la Medalla d'Or del Ministeri de Cultura d'Egipte, la Medalla d'Or de la Federació Balear de Futbol entre altres distincions.

Se li atorgà el Diploma d'Honor del Govern balear el 1993. L'11 de febrer del mateix any, 1993, fou investit Doctor Honoris Causa de Belles Arts per la Universitat de Dowling College d'Oakdale, de Nova York.

El 10 de juliol de 1998 va ser investit Cavaller de l'Orde del Mèrit Internacional de la Donació de Sang.
L'any 1996 la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi per la seva tasca com impulsor de la GEM i la Fundació Ausiàs March, de València, li fa entrega del premi Octubre de Mitjans de Comunicació per enllestir els projectes de la GEM i del «Diari de Balears».

És membre vitalici i patró de la Fundació Pilar i Joan Miró. El mes de març de 1997 pren possessió com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma, i el 1998 es nomenat Acadèmic corresponent, competent en art, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de Madrid.

L'Ajuntament de Palma li va retre un homenatge i li va entregar la Medalla d'Or 1998 de la Ciutat de Palma per la monumental aportació editorial mitjançant la GEM, la «Gran enciclopèdia de la pintura i de l'escultura a les Balears», l'«Enciclopedia práctica de medicina y salud de Baleares», com editor de la primera publicació periòdica en la nostra llengua, el Diari de Balears, i pel projecte del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma.

El 22 d'octubre de 1999 Sa Majestat el Rei i a proposta del ministre d'Educació i Cultura, Mariano Rajoy, i amb la corresponent deliberació del Consell de Ministres, li concedí la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X, el Savi, per la promoció i difusió de la cultura, la màxima condecoració cultural de l'Estat espanyol. Imposició que es va fer a Palma dia 24 de gener de 2000, per part del ministre Rajoy Cultura a la Llotja com a teló de fons.

El 28 de juliol d'enguany el Consell de Mallorca ha aprovat en sessió plenària iniciar la instrucció de l'expedient per concedir"li la Medalla d'Honor de l'illa de Mallorca juntament amb Guillem Timoner, mossèn Bartomeu Mulet i Josep Melià, aquesta darrera a títol pòstum. És mereixedor de la medalla pel seu compromís amb la cultura mallorquina en tota l'extensió del concepte i per la seva promoció més enllà de les nostres fronteres geogràfiques.

Pere A. Serra va voler que l'aportació del Grup Serra en la cultura quedàs palesa a Sóller i ho va fer amb el patrocini de l'exposició 300 milions d'anys d'història de Mallorca. La col.lecció paleontològica de Joan Bauzà Rullan, dins el marc de Centenari d'«Última Hora». L'exposició assenyalada s'obrí al públic amb un caràcter temporal, tot i això, encara es pot visitar arran de la bona acceptació que té, pel fet de mostrar la col·lecció Bauzà, resultat d'un treball científic de més de cinqüanta anys de recopilació de dades geològiques. És voluntari de la Creu Roja de Sóller en afers internacionals des de l'any 1998.

Solleric de socarrel no deixa de pensar mai en la seva estimada Vall. Quan es troba enrevoltat de muntanyes i immers dins la flaire dels tarongers tan sols li ve un desig que reflecteix un pensament, el d'evitar la desaparició dels magnífics traços que han dibuixat el paisatge de Sóller.

Per tot això, pels seus anys de dedicació al món periodístic, per la seva valuosa tasca editorial, per la seva talla intel·lectual, pel seu compromís amb la cultura de Mallorca i la llengua catalana, per la seva admiració i dedicació aferrissada a l'art i, finalment, per les nombroses distincions que ha rebut durant la seva vida, el poble de Sóller se sent orgullós, per la qual cosa, en el marc de les festes patronals de Sant Bartomeu propòs nomenar l'Excel·lentíssim Senyor Pere A. Serra i Bauzà Fill Il·lustre de la Ciutat de Sóller.