La Abogacía del Estado ha recurrido por considerar que vulnera la Constitución un acuerdo del pleno del Ayuntamiento de Pollença del pasado 22 de febrero con el que la entidad local aprobó subvenciones a las empresas que utilicen el catalán como lengua habitual, ha informado la Delegación del Gobierno en Baleares en un comunicado.
La Delegación del Gobierno planteó el pasado 16 de abril un recurso contencioso-administrativo por medio de la Abogacía del Estado contra dicho acuerdo municipal, al considerar que vulnera la doctrina del Tribunal Constitucional al regular que tendrán acceso a las ayudas aquellas empresas que utilicen «únicamente el catalán» en impresos, carteles, actividades publicitarias o documentos administrativos.
Salom ha dicho al respecto: «Tenemos la obligación de velar por que las dos lenguas cooficiales tengan el mismo valor y que se subvencionen por igual, como recoge la Constitución».
La doctrina constitucional señala que «la regulación de la cooficialidad lingüística no puede imponer la primacía de una de las lenguas oficiales en relación con otra, ni suponer una postergación o menoscabo de alguna de ellas», ha explicado la Delegación del Gobierno.
Añade que el Constitucional establece en varias sentencias en los últimos años que la cooficialidad ha de sujetarse a un «patrón de equilibrio o igualdad entre lenguas cooficiales, que impide atribuir carácter preferente a ninguna de ellas».
La Delegación del Gobierno ha recurrido acuerdos similares en otros ayuntamientos como Calvià y Palma por considerarlos inconstitucionales.
La Abogacía del Estado impugnó en 2017 ante el Tribunal Superior de Justicia de Baleares (TSJIB) un acuerdo del Ayuntamiento de Calvià que fijaba exigencias lingüísticas, sociales y medioambientales para las empresas que contraten con el consistorio, por medio de cláusulas que exigían el uso del catalán en rótulos, publicaciones, avisos y otras comunicaciones, así como que los trabajadores tuvieran el «conocimiento suficiente del catalán».
En el mismo sentido recurrió ante el TSJIB el acuerdo del Ayuntamiento de Palma de octubre de 2016 que también obligaba a las empresas que contratan con dicha administración local a «utilizar el catalán».
44 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
A veure si entenen que tenim una única llengua pròpia i una altra oficial, que va arribar aquí per imposició a causa de guerres i polítiques absolutistes lo qual va donar peu i encara no ha acabat, de que tots els que vengueren de fora se vessin en drets d'imposar lo seu i no respectar el que trobaven. Però el català, gallegi, basc... són llengues amb els mateixos drets que el castellà. totes són llengues que es parlen dins "Espanya" i com a t al han de ser respectades i protegides i ningú les pot prohibir.
ja,ja,ja. no ploris que cobres una pasta per no fer ni saber res....
Aixó mateix, nomes volem esser iguals, en castellano eso mismo los mallorquines solo queremos los mismos derechos que los castellano parlantes, ni mes ni manco, gràcies
La Constitució espanyola diu que la llengua oficial és el castellà i que tots tenen el dret i el deure de saber-la. Les altres llengües no són obligatòries. Si això és igualtat, que m'ho expliquin.
Por favor Sra. Delegada haga el favor de revisar la oferta pública del macroproceso de policía que esta realizando la Consellería. A ver que encuentra. #kaosestival
Espanya hauria de reformar sa constitució per introduir es català, es basc i es gallec com a llengos oficials a sa mateixa altura des castellà; i posar s'anglès com a segona llengo a tot s'estat igual que fan es països europeus. A Catalunya, València i Balears només es català seria oficial, a nes País Basc només es basc, a Galícia només es gallec, i a sa resta des país es castellà com ara. D'aquesta manera s'acabarien ses reivindicacions independentistes i tots milloraríem en nivell d'anglès. Ets espanyols mos podríem seguir movent d'un costat a s'altre de s'estat, però tenint en compte que si anam a un lloc amb una llengo diferent de sa nostra, no mos quedara cap altre remei que aprendre-la si volem fer feina allà. Això seria lo just i lo que posaria tots ets espanyols a nes mateix nivell independentment de sa llengo que xerrin. Actualment es que xerram llengos cooficials som ciutadans de segona. Prova tu d'anar a Burgos a demanar línies d'escolarització en català. Tsss....
Justament per això necessitam fer polítiques de normalització des català com són s'obligació de rotular en aquest idioma o sa immersió lingüística a ses escoles. Es castellà no necessita res d'això perquè és una llengo forta amb un gran nombre de parlants que la tenen com a llengo materna i única a altres zones des planeta. Sa població catalanoparlant és reduïda i està totalment bilingüitzada. A ses Balears, només un 35% de sa gent la té com a llengo materna (i baixant, degut a sa constant immigració) i casi tothom mescla amb es castellà, adoptant-ne paraules i estructures. Segons experts en lingüística es bilingüisme és sempre una situació inestable i de transició cap a s'adopció d'una de ses dues llengos o una de nova mesclada. En es nostro cas està clar que amb es ritme actual es castellà s'acabarà menjant es català a 100 anys vista. Patètic s'ús partidista que fa de tot això es PP Balear quan resulta que sa nostra llengo està tocada de mort.
Des de quan es dedica a fer política el governador civil, ... o li hauriem de dir virrei de la colonia d’ultramar.
És que noltros volem policies autonómics, no gent que es pensa que perque tenim una llengua diferent a la seva, som inferiora als monolingües i a més uns terroristes. No en faltaria d'altra, que canviar la nostra llengua per una gent vinguda de fora per protegir als ciutadans, però que només protegeix als d'extrema dreta.
Un funcionario recién llegado de la península puede desconocer el idioma del lugar adonde va destinado (puede, pero no debería, sobre todo si va voluntario). Lo que no puede es faltar al respeto a los ciudadanos que le dan de comer diciéndoles "hábleme en cristiano". ¿Esto lo entiende, aunque acabe de bajar del barco?