La salud del océano está íntimamente ligada a nuestra salud. Algunos organismos descubiertos a profundidades extremas se utilizan para acelerar la detección de COVID-19, y lo que podría ser aún más asombroso, que este es un ecosistema que podría dar una solución a la humanidad.
Día de los Océanos: De su salud depende la nuestra
También en Noticias
- Ni manzanilla ni té: esta infusión es ideal para relajarse y dormir la noche del tirón
- Giro de 180 grados en la Seguridad Social: El Gobierno da la vuelta a la edad de jubilación este 2025
- Bayan Al Masri, de la Isla de las Tentaciones, muestra su casa en Mallorca: «Tiene una historia muy importante para mí»
- El jefe de los Bombers de Mallorca: «Aún tenemos que averiguar lo que ha pasado»
- La Guardia Civil pide precaución: este insecto es peligroso para las personas y mortal para los perros
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Si exigim #Ecotaxa10€ podrem pagar més embarcacions de recollida de plàstics, arreglar la vergonya dels emisaris, crear més zones de reserva natural...
Bona divulgació : - ) Un afegitó pels plàstics que hi amollam i que floten. Quan toquen sa vorera acumulen i es trituren, i en esprai d'ones es converteixen en pols cap a aire. Aixís desapareixen aparentment. Cal que els capturem abans millor, a banda de què no hi arribin, o ni es crein. I com més petits més perillosos, almanco es nanoplàstics, penetren a teixits i cèl·lules, danyen ADN i sistema defensiu cel·lular. Sobretot a filtradors i zooplàncton. Inclús a concentracions molt, molt baixes per gros que sigui la mar. Ara ja cada any es calcula que amollam més d'un centenar de milers de tonelades de plàstics flotants a la mar. Els que no floten són molts més, però no sedimenten tot, com deis, molts retornen a cicles de vida i aliments de pesqueres. Gracis per s'espai i disculpau rollo, esper ajudi : - )
Bona divulgació : - ) Un afegitó pels plàstics que hi amollam i que floten. Quan toquen sa vorera acumulen i es trituren, i en esprai d'ones es converteixen en pols cap a aire. Aixís desapareixen aparentment. Cal que els capturem abans millor, a banda de què no hi arribin, o ni es crein. I com més petits més perillosos, almanco es nanoplàstics, penetren a teixits i cèl·lules, danyen ADN i sistema defensiu cel·lular. Sobretot a filtradors i zooplàncton. Inclús a concentracions molt, molt baixes per gros que sigui la mar. Ara ja cada any es calcula que amollam més d'un centenar de milers de tonelades de plàstics flotants a la mar. Els que no floten són molts més, però no sedimenten tot, com deis, molts retornen a cicles de vida i aliments de pesqueres. Gracis per s'espai i disculpau rollo, esper ajudi : - )