En un escenario político de absoluta incertidumbre, Pedro Sánchez lanzó ayer ante su grupo su candidatura a renovar un gobierno de coalición. El presidente en funciones ha decidido emprender este nuevo viaje sin saber aún si tendrá apoyos suficientes para mantener el control de la Mesa del Congreso de los Diputados, que se elige este jueves. En este primer ‘combate’ trascendente es donde entra en juego Francina Armengol, la carta de Sánchez para presidir la Cámara.
Un guiño al independentismo.
Existe consenso a la hora de entender la maniobra de Sánchez como un guiño al independentismo, en cuyas manos está la llave parlamentaria. La expresidenta balear siempre ha mantenido una excelente relación con los partidos nacionalistas y durante su etapa en el Consolat recibió en varias ocasiones a Carles Puigdemont. Además, en el ideario político de Armengol siempre ha estado presente el modelo de un Estado federal, otro aspecto que la posiciona bien ante las formaciones nacionalistas e independentistas. Sánchez no ha dudado en elogiar a la política nacida en Inca. «Tiene un carácter fuerte» y «es dialogante», aseguró.
¿Adiós a la política balear?.
Si Armengol es elegida finalmente presidenta del Congreso, la política mallorquina se convertirá en la tercera autoridad del Estado. Félix Pons, entre 1986 y 1996, fue el primer mallorquín en ocupar ese cargo y de momento es el único. De esta manera, la líder de los socialistas de Balears ingresará en el núcleo duro del PSOE y formará parte de la toma de decisiones. Si las cosas ruedan bien para Sánchez, es probable que Armengol se despida de la política balear. Habrá que esperar y ver, porque su influjo y su peso en el PSIB pueden perdurar, pero por cuestiones obvias no podrá ser la jefa de la oposición.
7 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Tomeu09A "la casa de tots" només se pot xerrar sa llengua d'uns? Això sí que trob que és un disbarat. Fas unes consideracions plenes de prejudicis perquè, segons sa teva lògica, que al Congrés no se pugui xerrar euskera és una reivindicació de que una part d'Espanya te fa oi, no?
AngelcaidoY que conocemos de los acuerdos de su PP y Vox en los gobiernos municipales dónde han pactado? Acaso exigió entonces transparencia? Esa doble cara de medir suya ya debe estar muy gastada de tanto usarla. Consejos vendo y para mí no tengo...
Heròdot d'HalicarnàsEl català es parla sense problemes als parlaments autonòmics; però la llengua que uneix a tots els espanyols és el castellà. Entre altres coses pq és la que entén un nascut a Jerez, a Camariñas, a Elgoibar, a Sineu o a Rupit. I si ens hem d'entendre i mirar per el bé de tots, sincerament, que els de Bildu o PNB parlin euskera al Congrés és una reivindicació de qué Espanya els fa oi, no d'amor a la seva llengua. Igual que els de Junts o ERC. No mesclem coses. Em reafirmo, un desbarat. I m'encanta anar a Euskadi i sentir l'euskera, el galleg a Galicia i el català als Països Catalans. Però a la casa de tots.... un desbarat, imposat per qui vol fugir d'Espanya. Apart de donar més munició a l'ultradreta.
Tomeu09No acab d'entendre per què xerrar amb sa teva llengua i, sobre tot, amb sa llengua de sa ciutadania que t'ha votat per representar-la, a ses cambres legislatives, te sembla un desbarat. Més encara, quan sa Constitució diu que ses Corts Generals "representen al poble espanyol"; com se pot representar un poble sense permetre que se xerri en sa seva llengua? Per cert, exemples de cambres legislatives amb traductors n'hi ha un parell (parlament belga, parlament del Canadà, parlament de Finlàndia, parlament d'Irlanda, parlament de Nova Zelanda, parlament d'Escòcia, Assemblea Federal de Suïssa, ...).
Som i SeremPots estimar la teva llengua i a l'hora tenir educació. Parlar en català a un ciutadà de Badajoz o de Huelva quan no t'entén, no tan sols és mala educació, és un desbarat. Ara al lloc on s'ha de menester més enteniment, faran falta traductors. Val més riure per no plorar. I això no lleva que m'alegro per n'Armengol i el PSIB. És un mal menor sen front tot el que demanva el fugit de la justícia: Puigdemont. Efectivament, un mal menor.
Espanya està més dividida entre imperialistes castellans i antiimperialistes castellans que entre grisos i rojos. Els que acabaran rompent Espanya seran els imperialistes castellans que no toleren les cultures no castellanes. Tolerar llengües no castellanes és una gran passa
Un guiño? O UNA EXIGENCIA? Es que LO DESCONOCEMOS TODO . El OSCURANTISMO DEL SANCHISMO ES MEDIEVAL.