Si pots viure en contacte amb el camp, la vida t'haurà fet un dels millors obsequis del seu repertori de bones ofrenes. Allargar la vista a la terra, resseguir el flux de les estacions amb els canvis de colors que aspergeixen per les geometries del paisatge, contemplar les serralades de núvols, sentir-te ben al mig de l'orquestra d'ocells –ara, sobretot– és un privilegi que molts rebutgen perquè el magnetisme de la ciutat, la llibertat que et dóna, el ritme que imposa a les teves coses tenen un atractiu que, a algunes edats, pot ser irresistible.
És bo tenir present que aquests escenaris són temporalment compatibles: ni la ciutat ni el camp tenen portes per impedir-nos-en el trànsit. I en tots els casos sentirem el suport literari i artístic, el recolzament filosòfic. L'agitada vida urbana de Catul, enamorat de Lèsbia i abandonat després a les tabernes, és coetània de Virgili, autor de les Bucòliques.
La mirada de l'home col·labora a convertir la naturalesa en paisatge: el mateix camp de visió propicia multitud de paisatges. En aquesta transfiguració hi intervenen les referències més variades: entre elles, és clar, moltes pintures i fotografies prèviament vistes a qualsevol lloc, museu o estació de metro. També el coneixement de la zona, de la seva història en majúscula i en minúscula, la memòria: sí, la nostra mirada és coautora del paisatge, com ho és la del pintor, la del fotògraf, la del cineasta...
Aquests dies he pensat en els artistes del land-art, en els conceptuals, en els que tenen preferència provada per les instal·lacions: perquè totes aquestes referències han intervingut en la meva visió dels camps just ara segats, amb les garbes rodones, ciclòpies, esperant que arribi una màquina de contundència inapel·lable i se les endugui a granges on esperaran el moment de ser lliurades al bestiar. La petjada mecànica en aquests paisatges no els deshumanitza, ans al contrari: hi marca el pas de l'home del teu temps, igual que els plàstics que, a la manera de Christo, cobreixen els camps. I ara, en ser retirats aquests volum que redefineixen l'espai, s'imposarà una mena de buit mig torrat, mig cremat –els rostolls–, i també el contemplarem amb l'assistència de tantes imatges d'art abstracte que fan part de nosaltres.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.