Guillem FronteraPalma14/06/21 4:01
TW
3

En aquest moment no em ve al cap una feina més frustrant, feixuga i inútil que rastrejar les hemeroteques en cerca dels metres quadrats de diari o dels minuts radiofònics i televisius dedicats a denunciar els renous produïts a Palma, amb grans molèsties per als ciutadans. Ara torna a ser Santa Catalina, per exemple, i és una vergonya la ineptitud del govern municipal per posar remei a aquesta xacra municipal. No cal ser molt vells per recordar el barri de la Llotja els darrers anys de Ramon Aguiló i tots els de Joan Fageda. La incapacitat per restablir un silenci raonable en aquella barriada era tal que disparava tot d'explicacions conspiratòries, coincidents en la corrupció com la clau de tot plegat. No era –no és– menester ser un paranoic per considerar aquesta possibilitat. Tanta ineficàcia municipal no podia ser fruit només de l'abandó.

Però, és clar, la Llotja i Santa Catalina no són els ports on acaben totes les travessies. N'hi ha molts més. Quasi totes les places de la ciutat generen renous relacionats amb el que ara se'n diu oci, un concepte que s'hauria de posar al dia, perquè ha passat de reunir ecos benèfics per a la salut física i espiritual de les persones a ser una maquinària demoníaca instal·lada per acabar amb qualsevol dels efectes saludables que antany generava.

Ara, l'oci ja és, per a moltes persones, uns episodis de tensió, d'irritació, de desesperació: per la invasió dels renous i per la llegendària ineficàcia de les forces de seguretat municipals en la seva suposada lluita contra aquest malefici urbà. Però no seria just posar en aquestes forces el punt i final de tan culpable ineficàcia: els caps de la policia urbana, de dins i de fora del cos, no atenen suficientment al benestar de la ciutadania amb la dedicació que se'ls pot exigir.

I si no ho fan deu ser –no hi veim gaires més explicacions– perquè no donen massa valor al silenci, aquesta placenta imprescindible per conversar, per llegir, per pensar, per escoltar música, per reposar adequadament. És clar, si no sents aquestes necessitats, el silenci resta automàticament devaluat –pots dir que està sobrevalorat, per exemple. I, així, no sentiràs aquesta solidaritat amb les víctimes que et faria un bon batle, una bona batlessa.