Joan BauzàPalma21/06/21 4:01
TW
1

Una és perla literària, l’altra és perla musical. La primera es nomena salm i la segona, gregorià. La Bíblia no és un llibre, és una biblioteca, res estrany que el títol grec del conjunt estigui formulat en plural, Bíblia vol dir llibres. Un del més bells i emprat és el llibre dels Salms, un conjunt de 150 peces literàries amb estructura de pregària. La llarga història monacal en dona fe, els monjos i les monges han resat molts salms cada dia, quasi sempre cantant-los. El clergat de les catedrals, des de la seva constitució, els preguen i actualment molts laics, també.

Els salms són fruit de molts i diferents estats personals d’ànim, així com també de diferents situacions socials: el salm 37 és deliciosament bucòlic ubicat en un prat pastoril i el 137 és tristament anguniós sorgit durant la deportació de Babilònia. A aliançar-se amb aquesta literatura d’abans de Crist acudí, després de Crist, un cant prou peculiar, una música austerament monòdica, no polifònica, senzilla i reiterativa, que mai no cansa, i assossega i eleva.

No tots els monuments a protegir són de pedra, n’hi ha de més immaterials i no menys preciosos, com aquest que congrega en la unitat la noble trinitat de salmòdia israelita (espiritualitat), llengua llatina (concisió) i música gregoriana (austeritat).