Només era una prova

Cristians, musulmans i jueus en fan exemple d'abnegació davant la voluntat de Déu, com també de la seva misericòrdia, perquè, en l'últim moment, afortunadament, permet bescanviar l'ofrena del nin per la d'un anyell. El happy end cauteritza el tràngol: Només era una prova (macabra, crec que hi convindrem).

En un sentit prou diferent, Prometeu és castigat eternament per enganyar Zeus, precisament en les ofrenes, en favor dels homes, i per haver-nos retornat el foc, i amb ell el progrés tècnic i el domini de la natura. L'alliberà Heracles, el parricida Heracles.
No sempre és fàcil conjugar la fidelitat a les pròpies creences, a les tradicions, litúrgies i referents religiosos que han forjat la cultura mediterrània i Occident, en general, amb la mentalitat moderna o, fins i tot, en algunes matèries, amb els drets individuals i col·lectius, innegociables en una convivència democràtica i humanista.

En tot cas, els funestos resultats històrics de la intolerància dogmàtica i els enfrontaments en matèria religiosa ens han ensenyat a ser cauts i considerats, amb un repartiment tàcit dels espais. L'hegemonia dels paradigmes ideològics i en comportaments culturals, la necessitat de referents útils, en contínua i inevitable evolució, es dirimeix dia a dia, però evita contraposicions essencials. En suren, això sí, de perifèriques, com les polèmiques sobre l'assignatura de religió, l'eutanàsia, la indumentària, l'avortament...

El que no poden fer creences i opinions és negar o defugir els avenços científics i del coneixement, i ja ens advertia Diderot que la raó és un llum feble i sempre hi ha un teòleg disposat a bufar i apagar-lo.