Molts de la meva generació començarem a actuar en política, a mitjans dels anys setanta, quan el franquisme agonitzava. Ens motivaven dos grans ideals: la democràcia i la llengua catalana. Pot ser sorgien altres derivades com la justícia social, l'amnistia, la llibertat d'expressió, la protecció del territori, l'autonomia,... però totes passaven per aconseguir la democràcia i protegir la llengua catalana.
Avui pareix com si el temps no hagués passat en molts d'aquests aspectes. Sembla que no hem consolidat cap d'aquests objectius. Podríem tornar a cantar aquella cançó de Lluís Llach que diu allò de «no és això companys, no és això...». Especialment s'estén la sensació de derrota en la lluita per la perpetuació de la llengua catalana. Pot ser mai havíem tengut tants escriptors en la nostra llengua, ni tantes publicacions, ni tanta presència a l'escola, ni alguns mitjans audiovisuals en català,... però la sensació és que perdem el seu ús al carrer, en l'àmbit familiar, en l'administració pública... Podríem dir que hem entrat en una situació d'emergència lingüística, la qual, com l'emergència climàtica, pot ser irreversible si no s'actua amb urgència. El més greu, però, és que així com en l'emergència climàtica la majoria de la població ja ha pres consciència de la seva gravetat, en l'emergència lingüística no hi ha prou consciència social. Fins i tot, entre la gent progressista hi ha massa gent que s'ha convertit en instrument involuntari de l'etnocidi lingüístic que s'està cometent. Perquè, cal obrir els ulls, la decadència en l'ús de la llengua catalana no es produeix per una evolució natural, sinó per la ingerència política d'un estat, l'espanyol, que durant segles ha maquinat i maquina per substituir la llengua catalana per la castellana.
A més, l'entrada de l'extrema dreta a les institucions ha estimulat la bel·ligerància ciutadana contra la nostra llengua. Sempre s'ha escoltat el «háblame en cristiano», però mai com ara s'havien produït tantes denúncies de discriminació lingüística per part de professionals de tots els àmbits, des de l'ordre públic fins a l'atenció sanitària, dos àmbits especialment greus quan els discriminadors són funcionaris públics. Igualment, en els mitjans de comunicació audiovisual, sobretot TV3 i IB3, cada vegada s'observa més presència d'intervinents en castellà en distints programes. L'excusa és que «cal donar normalitat al que és normal al carrer». Però el problema és que els altres, els mitjans en castellà no actuen recíprocament, sinó que solen ser bel·ligerants contra la llengua catalana. I, el més greu és que en l'àmbit polític sembla que no es dóna prou importància a la gravetat de la situació. Fins i tot pel que fa als partits autòctons, Més i el PI, pareix que han adoptat un perfil baix en la lluita per la normalització de la llengua catalana. Com que la defensa de la llengua pròpia no figura entre les prioritats de la gent, doncs deixa de figurar com a prioritat en l'agenda política d'aquests partits. Però, els partits, no haurien d'oblidar que la seva missió, o la raó de la seva fundació, no és adaptar-se a la realitat, sinó transformar-la. Si els qui estam convençuts renunciam a propagar les nostres idees i els contraris cada dia són més bel·ligerants, el resultat està cantat.
En definitiva, de la mateixa manera que molta gent cada dia està més preocupada per la desaparició d'espècies animals i vegetals, la mateixa bona gent hauria d'estar preocupada per la desaparició de la nostra llengua. Haurien de convertir-se, també, en ecologistes lingüístics.
29 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
OccitàSi vostè fos una mica coherent, després de criticar es nacionalisme català pes fet de voler unificar sa llengua catalana i extirpar-ne es dialectes, hauria de criticar igualment es nacionalisme espanyol, que no tan sols vol unificar sa llengua castellana extirpant-ne es dialectes, sinó que també vol extirpar ses altres llengües espanyoles diferents de sa castellana: sa catalana, sa basca, sa gallega o s'asturiana. Però vostè fa parts i quarts: critica es nacionalisme català però calla davant es nacionalisme espanyol, segurament perque realment vostè deu esser un nacionalista espanyol desfressat de "occitanista". Perque a vostè s'occità realment li importa un rave, tot ès pura farsa per embullar fil.
Guiem BassaGeneracions i generacions de mallorquins parlam mallorquí de fa prop de vuit segles, i es normal que volguem preservar sa llengua nostra. No vulgui embullar: això no té res a veure amb es catalans ni amb es catalanisme. Aquí s'espècie invasora ès sa que s'Estat ha volgut imposar durant tres-cents anys, amb poc èxit perque encara continuam parlant mallorquí. Un Estat digne hauria d'avalar sa llengua pròpìa de cada comunitat i es drets lingüístics de tots es ciutadans, en lloc de voler castellanitzar-mos a la brava.
R&RVostè predica sa defensa des mallorquí i ho fa renunciant a sa seva llengua. Bona manera de predicar, no donant exemple! D'altra banda, ès fals que ses imposicions no funcionin. Si se fan bé, funcionen de meravella. Miri com funciona s'imposició des castellà: funciona tan bé que vostè la té assumida con sa cosa més normal del món!
Comparar el gravisimo problema del cambio climático con la obsesión por imponer la lengua catalana es sorprendente en gente que pueda tener dos dedos de frente.
Sr. Sampol, Estic totalment d'acord amb el seu escrit però m'agradaria comentar que vostè, com molta gent, dona per fet l'alta presència del català a l'escola, malauradament no és així. Evidentment hi ha centres on el català és llengua vehicular però n'hi ha molts on això no passa. El castellà va guanyant terreny als patis, en les activitats extraescolars, en les sortides culturals però el més greu és que també ho fa a les aules i fins i tot en alguns claustres. Gràcies per les seves reflexions.
Lo que no he logrado entender en todos los años de mi vida, y tengo unos cuantos, es que haya alguien tan obtuso y memo que quiera quitarse el yugo de ser español para ponerse el de catalán. Podría entender que quiera unas baleares independientes, pero dejar de servir a un país para ser esclavo de otro, dice muy poco de él. Por otra parte, Sr. Sampol, y satélites, a lo largo de los siglos las lenguas se han creado, han evolucionado y algunas han desaparecido. Eso lo decide la gente, no ustedes, los políticos. Que tenga un buen día.
Lo triste no es leer toda esta sarta de mentiras, sino que encima hay quién se lo cree. Lo del catalán en Baleares es un abuso, marginando el español todo lo posible en educación, cursos (un dineral tirado a la basura cada año en cursos de catalán), cartelería (llegando a incumplir la normativa de estar escrito en ambas lenguas oficiales). ¿Y a pesar de ello, no mejora ni el nivel ni el número de hablantes? Quizá es hora de revisar la estrategia porque la imposición nunca ha sido una solución y lo que vivimos no merece otro nombre, con razón que produzca rechazo. Al ritmo que vamos no habrá médicos, pero a todos los que defienden esta política espero que si vais a urgencias tengáis la decencia de esperar hasta que alguien os atienda en catalán con todas sus consecuencias porque sois los responsables de las carencias de médicos. Si vuestro mundo es tan triste que solo queréis catalán, recordad que en Andorra es la lengua oficial, eso sí, si después para comer necesitáis español, agradeced que alguien os lo enseñara.
PereTú ets dels que defensen sa unitat de sa llengua occitana, una, gran i lliure, i que els petits dialectes de ses illes desapareguin en favor del gran dialecte català, quina pena que doneu, i donant sa culpa de tot a sa llengua castellana, com el gran dimoni. No passeu pena de el castellà, amb es nostre gran dialecte mallorquí no van poder ni 40 anys de dictadura. Vergonya cavallers, vergonya.
PERIDOCDurant 40 anys de un gran abandonament del nostre dialecte mallorquí per part del franquisme, vàrem conseguir mantenir es nostre preciós dialecte, però ara duim 40 anys MES d’intent de sustitució del nostre dialecte per un altre dialecte català del Occità, i crec que el que no va aconseguir en Franco, heu conseguiràn ses noves forces d’ocupació del nazional catolicisme català invassors verds adoctrinadors venuts catalanistes corruptes dels 3% del rei Jordi I Pujol, eliminiràn es nostre precios dialecte mallorquí, que és es seu principal objectiu. Nosaltres ja tenim es nostre dialecte, i el volem mantenir, basta ja de falses històries i falsos adoctrinaments i tuteles. No ens callaràn, volem mantenir es nostre dialecte, sa nostra cultura i ses nostres costums i que siguin respectats com es que MES. Salut i força en es canut, i es que nos vulgui mal que rebenti. Visca Mallorca i es mallorquins, fora ses tuteles catalanistes, es venuts, renagats, supremecistes, i frustats tocacoions. Vergonya cavallers, vergonya.
Ànim Sr. Sampol. Els comentaris més a baix només fan que confirmar el seu article. Però aquests que odien els catalans, i suposo que també els valencians, evidencien dues coses: la manca de coneixements objectius de la història i l'absència d'identitat mallorquina, que podria ser amb tota coherència i dret exclusivament mallorquina, mallorquina-espanyola o dels països catalans. Així mateix, aquests cridaners (no parlen, ni xerren: només criden) són intranscendents quant a l'ús del català a les illes. La veritable força aculturitzadora és la pressió del turisme i la dels treballadors de parla castellana que continuen venint massivament a treballar en aquell, amb condicions laborals cada vegada més miserables. Per si el consolés aquí té el testimoni d'un mallorquí jubilat, castellano-parlant, que va aprendre a escriure el català de forma autodidacta als 50 anys d'edat, com a defensa de la vella padrina que és la nostra cultura, injuriada al seu llit de mort pels portaveus de la incultura (catalana i castellana).