Com que no he pogut veure la pel·lícula, que s'estrena als cinemes de les nostres contrades (però a la meua illa ja no hi queden sales comercials), em limitaré al debat que presenta Steven Pinker just en començar el seu gran assaig El món de les paraules. Una introducció a la naturalesa humana (trad. espanyola a Paidos, 2007).
Quants esdeveniments van succeir aquell 11-S de 2001 entre les 8.46 i les 9.03 a les Torres Bessones del World Trade Center? Només un: els atemptats formaven part d'un mateix pla, consumat amb pocs minuts de diferència i a escassos metres un de l'altre en un complex del mateix nom i propietari... ‘Realment' foren dos: la separació d'una i altra torre era prou àmplia, van ser atacades i va desaparèixer en moments diferents (la del nord ja cremava quan un avió s'aproximava a la del sud); un avió impactà al Pentàgon i aquell mateix dia la revolta dels passatgers va impedir que un tercer avió segrestat impactàs al Capitoli, a Washington, la qual cosa permet pensar en la possibilitat que una torre s'hauria pogut salvar...
Un debat frívol? Una debat semàntic gens senzill que, si la indemnització dels danys es quantificava en 3.500 milions de dòlars, la companyia asseguradora hauria de satisfer aquesta suma a Larry Silverstein, l'arrendatari del World Trade Center. Però la pòlissa d'assegurança que aquest havia signat estipulava un reemborsament màxim per a cada ‘esdeveniment' destructor. Si el fet havia succeït dues vegades, tenia dret a 7.000 milions.
La gent creu que els fets són com són. El problema rau en la seva interpretació: de quina forma la ment humana havia de contextualitzar aquell immens volum de ferralla i material esbucat? El significat de les paraules impregnen la forma en què ens feim una representació mental de la realitat.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Worth, no té sa traducció de “paraula” en anglès, com Vd. diu, sinó més bé, sa de “valer” Un ejemple seria: “it's not worth talking to a donkey, because he can't understand you” Tan il·lustrat i versat en català…(Deu meu!) Al millor unes classes bàsiques d’anglès li vindrien bé. Vull pensar que no li passi es mateix amb es castellà. Clar tan d ‘escriure amb català i se li oblida sa resta de ses llengües, com per exemple s’anglès. Inclús sent sa primera llengua a escala de comunicació mundial més utilitzada. Un poc de respecte, crec que se mareig. I que crec que Vd. demostraria, si tingués un mínim de vocabulari en anglès. No estaria malament per una persona que se les dona de lingüista. Francament, m’ha fet sentir un poc de vergonya. Un poquet de rigor, “please”. Si a sa primera línia, ja diem cadufades, no vull ni esbrinar, si es resta de s’article, serà veritat. Pd: Crec que no estaria malament que dediquéssiu un poc menys d'odi i rancúnia cap a es castellà i a Espanya, a qualsevol d'es articles que escriviu. Molts de menorquins, sa majoria, estimem Espanya i se li ho agrairíem.