A rribarà un dia que Mallorca es negarà. Ho predeia la meva padrina materna, a l’empara de l’experiència de tota una vida antiga que li impregnava el mocador de set pams. S’ho creia de debò. Ens ho creiem. Jo no feia l’alçada d’un claveller i trescava per fora vila. Record els albellons, brollaven arreu. Com no havia de creure que l’illa sencera acabaria per desaparèixer? Tot feia pensar que seria així. Però el fet de desaparèixer sota l’aigua era un recurs hiperbòlic. Si un dia desapareix, no serà necessàriament a la Mediterrània.
A Mallorca, ens l’enfonsen i l’enfonsem. En el llot, a les basses. El cas de discriminació lingüística del centre de Salut de Son Pisà s’havia sobresegut perquè la pacient va sortir de la consulta amb la recepta que necessitava. Aquest va ésser el primer comunicat, el de la conselleria pertinent. La doctora qüestionada, vaig dir-me, no s’haurà d’enfrontar a cap mena de sanció o de càstig. I vaig alegrar-me’n, de debò. Tot allò que té a veure amb la justícia i les condemnes, em repugna més que un pèl de rata a la sopa. La palmeta al calaix...! Per l’amor de Déu, vejam si donem una oportunitat a la paraula i al diàleg sense que, oportunitat i diàleg, siguin sinònim de debilitat. Però la presidenta Armengol ha ordenat que es reobri l’informe. Ha fet el que cal...? Probablement. Però seria injust que es focalitzés en aquesta metgessa una pila d’errors que, tocant al respecte als catalanoparlans, ha comès el Govern en fer cas de la cridòria de certs elements del cos sanitari que propalaven missatges espanyolistes de signe supremacista.
Precisament a causa del deixar fer del Govern, proliferen en els centres de salut les actituds d’intolerància lingüística. També, és cert, a altres mons que res tenen a veure amb el sanitari. Quelcom s’ha fent malament (o molt malament) a nivell institucional, perquè el present sigui tan decebedor. En el millor dels casos, la llengua catalana és percebuda com una nosa. Els primers responsables? Càrrecs electes, funcionaris. El mal ve d’Almansa...? I tant! Parafrasejant Foix: ho sap tothom i és profecia. Però, tot i saber-ho, d’aleshores ençà han passat anys i panys i a casa nostra s’ha fet ben poca cosa per a posar-hi remei. El mal ve d’Almansa, ja ho he dit. I de tant en tant, no fotem!, de les clavegueres nostrades. La cultura no la fan les gallines, la política de repartir gra és un insult. Els sis anys darrers, en què les institucions públiques han estat governades per l’esquerra, l’estatal i la regionalista, les polítiques de normalització lingüística s’han reduït a alguns titulars altisonants i al manteniment d’una xarxa burocràtica de suport a la cultura, part de la qual té a veure amb la llengua catalana, que difícilment pot presentar un balanç digerible. Ho sé, la gent del PSIB-PSOE no va ésser a Almansa, però genèticament en prové. Ja ho crec! Tanmateix, no són els únics responsables d’aquesta política de ratlles difuses i confuses. Multiculturalitat, multilingüisme...? Si, molt bé. Però quina és la llengua de cohesió social...? Quin és el respecte institucional a la llengua catalana, si un diputat es nega en roda de premsa a respondre una pregunta en català i el Parlament no el reprova? En fi...!
Dilluns passat, aquest diari parava esment en un estudi de l’INI, segons el qual s’espera que en deu anys la població de les Illes Balears experimenti un augment percentual d’un 13,93 %, el més alt de l’Estat. Perquè els lectors que no llegiren la informació es facin càrrec de la magnitud del problema que ens amenaça, assenyalaré que Madrid i les Illes Canàries tenen previst un augment del 8 %. Davant això cal posar en marxa una conselleria de política lingüística potent i amb els objectius a assolir en revisió constant. Cas de no fer-ho, no ens en sortirem. Mallorca –la seva història, la seva llengua, el seu tot– és un Titànic. S’enfonsarà sense remei.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Puc suportar no emprar el mallorquí al carrer, però no que se em menyspreï contínuament per intentar-ho. Com diu el Sr. Capellà: en un vaixell que s'enfonsa és molt cruel empènyer els passatgers a l'aigo o riure-se'n d'un padrinet que camina amb dificultat pel carrer. I això és Mallorca com a cultura: un vaixell que s'enfonsa o un vell a punt de morir. Si no tractem els migrants de qualsevol origen com a mallorquins se'ns titlla de racistes, però si ens queixem perquè ens marginen som uns catalanistes (???) talibans. Deixau morir el vellet en pau i respectau-lo. Era una part molt important de la cultura espanyola, probablement un terç d'aquesta, i el seu ús s'ha convertit en una lluita per als que intentam no perdre-la. Sempre pos el mateix exemple: si no hagués hagut matrimoni entre Castella i Aragó i el Rei Ferran hagués envaït Castella, i finalment Andalusia, no s'haurien rebel·lat els castellans si els haguessin fet xerrar en català?
Sota l'aigua? En quina zona de Mallorca es xerra d'aquesta manera? Aquest home no ha de ser mallorquí, ja que veig que utilitza dialectes externs invasors, ha de ser descendent de ses tropes invasores felonas traïdores de Pere IV d'Aragó, que ens van conquistar per sa força de ses armes de ses forces d’ocupació nazional catolicisme catalanes de tropes de mercenaris almogavers feixistes bèsties tarades, que sembraren el terror per tota sa nostra illa al crit de “ Desperta ferro “ ( lo de “ a por ellos “ va ser una broma devora aquestes bèsties tarades ). Mataren a Jaume III decapitat amb es coll teiat i el dugueren a amagar a sa catedral de València, perque es mallorquins no poguessin venerar-lo i ens oblidàssim de sa seva gran història i llegenda en defensa de ses llibertats de sa nostra petita gran nació del reine de Mallorca. Vergonya cavallers, vergonya.
Imagino que su abuela nunca dijo "sota l'aigua". Si ella leyera su escrito en esa lengua extraña (por más que oficial) quizá no lo entendería, y efectivamente pensaría que Mallorca se va hundiendo y algunos de sus habitantes parecen hablar bajo el agua.