TW
3

En un discurs davant l'Assemblea General de l'ONU el passat 22 de setembre, Pedro Sánchez advertí que la democràcia al món «sens dubte» està amenaçada i demanà a la comunitat internacional protegir-la i fer front als qui fan crides a l'odi. Té tota la raó el president espanyol. Quan un estat persegueix sense feda, més que a criminals, els qui fa quatre anys posaren urnes per exercir l'autodeterminació de la nació catalana i tracta com a delinqüents qui l'1 d'octubre de 2017 hi volgueren votar, la democràcia trontolla. Quan un estat veta que s'investiguin les presumptes accions delictives d'un anterior cap d'Estat, entronitzat «a título de Rey» per un dictador, la democràcia està en risc. Quins partits, junts amb el seu, president, protegeixen el fugitiu a Abu Dabi?

La democràcia està amenaçada quan la separació de poders serveix perquè el judicial –la cúpula del qual, fa anys caducada, hauria hagut de plegar–, actuï molt escorat a estribord («Eso nos lo arregla el jutge...»). Quan la Constitució esdevé un text doctrinari, interpretable segons els sacerdots de torn, que es fixa molt en la metafísica centralista i jacobina ignorant, en canvi, l'exercici de drets fonamentals (habitatge digne, igualtat, treball, justícia distributiva, medi ambient, predomini de l'interès públic, etc), resulta seriosament preocupant.

Mentrestant, el partit més corrupte de la UE dona lliçons de patriotisme i es confessa que la unitat és valor superior a la democràcia. Mentrestant la repressió no s'atura contra qui qüestioni les beses del poder i gairebé no existeix contra altres, nacionalistes espanyols amb llur discurs extremista d'odi i violència. Quan el TC dicta a tot un Parlament de què no es pot parlar i el TSJC acusa els membres de la mesa parlamentària de no acatar una ordre atemptatòria a la llibertat d'expressió, els mecanismes d'aquesta democràcia grinyolen. «Vostès creuen que ens hauria passat això si en comptes de reprovar el rei haguéssim aprovat una moció a favor de la monarquia?», demanava Roger Torrent, expresident del Parlament de Catalunya.

Quan hi ha ciutadans de primera i de segona a l'hora de pagar i de rebre; quan tothom té l'obligació de conèixer una llengua oficial i només es dona la possibilitat d'emprar la teua pròpia al teu propi país, l'equitat on queda? Si el poder actua des del supremacisme damunt subalterns, la democràcia en aquest país té un greu problema, Sr. Sánchez, i, en efecte, està en perill.