Aquestes retxes són continuació de les que servidor signava fa una setmana en aquest mateix espai i que parlaven de coses del menjar. Parlàvem dels pebres torrats, que inclouen també, a parts iguals, albergínies torrades. És un plat lamentablement confinat a la cuina de les cases on viuen encara persones de bon gust per fer-lo i d’altres per assaborir-lo –i el màxim de la benaurança seria que també hi hagués persones disposades a aprendre’n l’elaboració. Dèiem que aquest plat no assoleix l’excel·lència als menjadors públics, se’n digui pebres torrats o escalivada. En un restaurant dels molts que hi ha a Mallorca que presumeixen de ser més que els altres, un dia se’m va oferir «mus de pebres torrats»: un plat absolutament innecessari, davant del qual només cal preguntar-se per què. Vaig fer més: en amable conversa amb el xef, li vaig preguntar si li quedaven pebres torrats dels que s’empraven en aquella cuina per fer-ne mus. Afirmatiu. N’hi vaig demanar una tapeta: era de pebre i d’albergínia bullits.
Oblits de la bona cuina
Palma18/10/21 3:59
También en Opinión
- ¿Por qué aumentan los casos de cáncer?
- Una muchedumbre golpea a un vigilante de Son Espases e intenta agredir a los médicos por la muerte de un bebé
- Complejo traslado de un recién nacido con problemas respiratorios a Vall d’Ebrón
- Aparcar dónde y cómo sea: el coche que ha causado sensación en Bunyola
- Contramanifestación encubierta: Pegatinas a favor de los turistas sobre los carteles contra la masificación
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Totalment d'acord. Per a paladars com el nostre, acostumats des de joves a més abundor de cereals, arrossos i hortalisses al plat, que a carns i peixos, les guarnicions són més importants que allò que fan companyia i, a més, ens són més gustosos. Unes patates ben fregides, uns pebres o albergínies torrats, la mescla de tot això ben feta i cruixent, mmm. Tumbet, trampó, cassola de fang i forn de llenya són les senyes d'identitat culinària d'aquesta illa. Jo no les enyor perquè fa temps que som el cuiner a casa. Quant a restaurants, basta dir que des de que vaig venir a viure a Ciutat fa 20 anys, 3 han desaparegut del meu barri: un de cuina mallorquina, altre de cuina internacional ben feta i altre asturià, que feia unes llegums extraordinàries. Únic nou, un gallec de peix i marisc congelats. La resta s'han convertit en xinesos, japonesos i un alemany extemporani, de mini racions aculturals i vins mallorquins amb preus centreeuropeus. Cada vegada cuino més i vaig més al minvant mercat, perquè el colmado també ha desaparegut.