La preocupació dels escriptors i de la gent culta, en general, per les modalitats dialectals del propi idioma és una font literària i de sentit de l'idioma magnífic. Pier Paolo Pasolini es mostrava entusiasmat pel «llenguatge popular, sortit de les arrels de la terra, poètic, sensual com la mossegada que claves en una fruita. I tan complet!». Es referia al friülà, llengua minoritària, però autònoma com qualsevol altra, que ell havia après durant la seva infància camperola a Casarsa. «Mai no he sentit la plenitud d'una parla com aquella. El gust per la llengua, l'he tret del friülà. Després, per ‘necessitats del guió', he hagut d'utilitzar –a Ragazzi di vita, a Una vita violenta o als primers films– el dialecte romà. Però el friülà és la meva infantesa, l'adolescència...» I un altre escriptor italià, Italo Calvino, parlant del dialecte, lloa la riquesa lèxica i expressiva de les parles locals, del que aquí en deim peculiaritats del català de les Illes, però acte seguit n'assenyala els límits: «La cultura dialectal manté la plenitud de la seva força mentre es defineix com a cultura municipal, estrictament local, que garanteix la identitat d'una ciutat, d'una comarca, d'una vall i la diferencia d'altres ciutats, comarques i valls més propers. (...) El dialecte guanya a la llengua quan conté mots per als quals la llengua no té cap equivalent. Però això dura fins que durin tècniques (agrícoles, artesanes, culinàries, domèstiques) la terminologia de les quals es va crear i es va sedimentar més en el dialecte que no en la llengua».
Pasolini i Calvino, factors de llengua
Palma24/11/21 3:59
También en Opinión
- La bebida que cada vez bebemos menos, evita la pérdida de memoria y mejora mucho la concentración
- Ni estufas ni calentadores: Lidl trae la nueva revolución para calentar el hogar
- Pacientes de Son Llàtzer estudian llevar a los tribunales al área de urgencias
- Una niña canta por error El Gordo justo después de salir el premio: «Me ha dicho que lo cante»
- La Aemet pone en alerta a gran parte de Mallorca por fuertes rachas de viento
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
La única alternativa es el barceloní en cataluña y el mallorquín en las Islas. Basta de catalanizar y adoctrinar. VIVA LAS BALEARES, SU HISTORIA, SUS COSTUMBRES Y LOS QUE DEFENDEMOS SUS "LLENGOS".
La lengua, por encima de una señal de identidad, es una herramienta para comunicarse y entenderse entre seres evolucionados, no para distanciarse, fraccionar, separar amigos, familias o comunidades, crear separatismos o muchos menos utilizarse como palanca política o de enfrentamiento... Total... en un par de décadas, dicenios, decalustro o siglo, poco nos va preocupar.
Sin embargo aquí en BALEARES están OBLIGANDO a estudiar y a hablar una lengua creada EXCLUSIVAMENTE para BORRAR DE LA MEMORIA OTRA LENGUA mucho mas antigua el MALLORQUIN.... El artículo es una ODA "dels escriptors i de la gent culta, en general, per les modalitats dialectals" Pura DEMAGOGIA pues a estas lengua que llaman "DIALECTOS" son a las que NO DEJAN DE APUÑALAR....a diario para servir a su señor. NO se puede servir a dos señores....