Josep M. LlauradóPalma25/11/21 3:59
TW
2

No sé si ja han començat les classes de religió islàmica a algunes escoles de les Balears, i sincerament no m'interessa gaire. Ni l'escola ni la societat seran millors llocs perquè l'Estat hagi pres aquesta decisió, i l'únic dubte engrescador és quina serà la passa següent: classes de testimonis de Jehovà, calvinisme, culte a Thor? La lògica educativa, i per descomptat l'erari públic, ho patiran, tot i que el procés potser conclourà donant raó a Voltaire: una religió és la tirania, dos la guerra, moltes la llibertat (i totes juntes un deliciós absurd, hi afegí algú). El que no he vist aclarit, malgrat que administrativament sense dubte s'haurà verificat, són els requisits finalment exigits als diguem-ne docents que impartiran la flamant matèria, i aquesta sí que és una qüestió atraient.

Fet i fet, la religió és l'únic contingut introduït a les institucions educatives sense l'exigència de prova de cap mena. Ningú no acceptaria que la sintaxi, l'anglès o la física s'haguessin d'admetre pels alumnes sense comprovacions, com ningú no ignora que adquirint aitals coneixements, variablement útils, aprenen també en què consisteixen la comprovació i l'evidència, la precisió i la quantificació, la intersubjectivitat o l'autonomia intel·lectual.

En tot cas, és curiós esbrinar què s'hauria d'exigir als que expliquen allò que per definició no pot ser demostrat ni comprovat no obstant funciona culturalment com una mescla d'autoajuda i instrument de submissió (doble o triple o més en el cas de les dones). Sí, hi ha els llibres sagrats, moltes religions en tenen, però deduir-ne coneixement ètic, de textos confusament escrits fa un munt de segles, és tan forassenyat i ocasionalment perillós (sense entrar en el tema de les interpretacions) com deduir-ne teràpies mèdiques o normatives antiincendis. Per tant, hauríem d'exigir, als que expliquen religió, qualsevol religió, a les escoles, quelcom més que un particular «tot s'hi val». Per exemple, saber qui va ser Lucreci, Bruno, Montaigne, Darwin, Paine, Keynes... No sia cosa que algun docent sigui com aquest dirigent afganès que, entrevistat per un periodista nord-americà, no sabia situar el seu país sobre un globus terraqüi.