El contractes temporals, a les nostres illes, són el 27 %, superiors a la mitjana de l'Estat. Cal atribuir-ho a l'aclaparadora preponderància del sector serveis en la economia de l'arxipèlag. Aquest fet es repeteix seguit-seguit, com si respongués a la força d'un destí incorregible. Però, i la il·legalitat de ‘gairebé tots els contractes temporals'? No s'acaba de descobrir aquesta setmana: pel que es veu, és una ferida coneguda i reconeguda de fa temps, però a la qual no s'anima ningú a posar remei. I no serà per manca d'institucions, d'organismes, d'estudis socials o de sindicats. Però sembla que la regulació d'aquest mercat laboral (que sona tant a mercat d'esclaus) no ha instigat els moviments necessaris en aquests sindicats, en les patronals o en la conselleria del ram. I, com és ben sabut, no hi ha grups suficients de persones joves disposades a fer prevaler la justícia per damunt de la llei: potser no és un mal, però n'és un símptoma preocupant.
Què es pot fer en aquests casos i en un país més propens a conservar el poc que té que no a reclamar vigorosament el que li pertoca? La PIMEM ho té més o menys clar: continuat fent els ulls grossos –per què hauríem d'esperar canvis radicals, si així és com s'ha funcionat des dels anys vuitantes? De tota manera, suggereix campanyes de conscienciació adreçades a l'empresariat. De premi Nobel. La CAEB opina que ara no és el moment.
El més grandiós de tot plegat és que les lleis dictades al respecte no preveuen sancions. Són, i els fets ho confirmen, paper banyat. El paper banyat ensenya la ciutadania a menystenir la llei.
Però perdonau que insisteixi: on són els sindicats obrers? Què se n'ha fet? La memòria ens el presenta com una força irrefrenable que canalitzava el que Jaume Pomar en deia tota la ira dels justos.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Ha plogut molt des què Jaume Pomar va escriure "Tota la ira dels justos". Molts d'aquells "justos", ara, es troben perfectament acomodats a "Sicilia sense morts".