Antoni AlordaPalma28/12/21 3:59
TW
2

Amb anys de retard, el sistema de finançament torna a l'agenda política. Amb les recurrents polèmiques sobre els ingredients que ha de contenir la poció. Una fórmula enrevessada, opaca; ergo sospitosa. Me n'afluix avui de fer voltes a un sistema que no ens convé, m'estim més reivindicar l'altre vigent a Espanya, verament federal, que ens seria infinitament més favorable. Un sistema beneït per la infal·lible Constitució: el concert econòmic... Però només per als bascos. Nosaltres no en gaudim per un motiu que es sol menystenir, fins i tot negar: la història. El País Basc i Navarra pogueren pactar les condicions per incorporar-se a les regles de l'Estat espanyol, mentre que el nostre autogovern fou anorreat en una derrota militar. Els bascos exigiren seguir recaptant tots els tributs i ja se'n cuidarien ells de retribuir a l'Estat pels seus serveis i d'aportar una quota de solidaritat.

La mateixa lògica, de vencedors i vençuts, l'al·legà Franco per eliminar el sistema a les desafectes Biscaia i Guipúscoa, i mantenir-lo a Àlaba i Navarra.
Sabent què costen els serveis de l'Estat, i sabent com calcular la solidaritat; res més fàcil, i just, que generalitzar el sistema. El benefici per a les Illes Balears seria enorme. Lo ideal en democràcia és que cada institució sigui responsable d'establir i cobrar els ingressos per a les seves despeses, i que en reti comptes. Amb fórmules de solidaritat intenses, naturalment, interterritorials, i planetàries.

Fa trenta anys, el nostre Parlament aprovà un Estatut que incloïa el concert econòmic. Però quan el rebé el president del Congrés, Fèlix Pons, l'amagà a un calaix... Quatre anys! Esperà fins just després de les eleccions de 1995 per incloure'l a l'ordre del dia. Llavor, el Congrés acordà descartar-lo de pla. El PSOE s'hi oposava. Me tem que Pons no és que sigui considerat un dels grans polítics mallorquins a pesar d'aquesta mena d'episodis, sinó gràcies a ells.

Resultat: gestionam un part miserable del PIB que generam i disposam de pitjors serveis públics que els de comunitats a les quals finançam. Cada any omplim el rebost, però Madrid té el mànec de la pella i fa anar els recursos allà on vol.