Si vis pacem, para bellum. No sé si la va dir Ciceró o algun altre. El cert és que aquesta frase, a més de servir per designar un tipus d'arma de foc (la pistola Parabellum), és citada sovint per justificar posicions militaristes. A pocs dies de celebrar la jornada mundial per la pau, cada 1 de gener, seria bo fer una ullada al ‘nostre' negoci de les armes. En aquest assumpte es barregen interessos eco-nòmics i consideracions ètiques. Valgui d'exemple la discrepància entre els sindicats i la Generalitat catalana en relació a com substituir l'empresa automobilística Nissan.
S'hi havia interessat Tess Defence, dedicada a vehicles militars de combat, un consorci amb seu a Madrid participat a quatre parts iguals per la tecnològica semipública Indra, la basca Sapa Plasencia, Escribano Mechanical (mecanització d'alta precisió), i Santa Bárbara Sistema (filial espanyola de la General Dynamics European Land Systems). D'una banda, CCOO no es volia plantejar l'alternativa de deixar 600 famílies al carrer per posar l'ètica i la ideologia per damunt del pa d'aquestes persones; d'altra, la Generalitat ha desestimat l'opció, no tant per connotacions ètiques, sinó per qüestions tècniques relatives al temps de la reindustrialització.
L'enfrontament entre canons i mantega, tanmateix, no ve d'ara. El Centre Delàs d'Estudis per la Pau informa que la societat catalana ha estat, en general, hostil a aquesta mena d'empreses; no així l'espanyola. De fet, Franco va prohibir que s'instal·làs cap fàbrica armamentística a Catalunya per por que l'empresa no acabàs treballant per a l'oposició al seu règim. Espanya és un estat que aposta per la indústria bèl·lica, com França, Itàlia i Alemanya; un sector de sous baixos, però estratègic, és a dir que si la indústria militar fos deficitària, l'estat es faria càrrec de la seva subsistència. Atesa la venda d'armes a l'Aràbia Saudí i els Emirats Àrabs Units en conflicte amb el Iemen, no es pot dir que els governs espanyols siguin gaire rigorosos en aplicació dels criteris de la UE, que denega l'exportació d'armes a països immersos en conflictes que vulneren els drets humans o que afecten l'estabilitat de la regió. Ara s'entén que un home emèrit, malgrat haver rebut regals suculents d'alguns d'aquells reis d'orient, es deleix per tornar a la seva ‘pàtria' espanyola abandonant aquells territoris, on el Reial Madrid troba finançament, el Barça hi va a jugar, la FIFA hi durà els Mundials, esportistes d'elit juguen a tennis i empresaris d'alta velocitat hi fan fraternals negocis.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
oK y ahora que has descubierto la pólvora y en los próximos años tendremos que armarnos más cuanto falta para que Argelia y Marruecos tengan armas nucleares. se te olvida decir que la industrial armamentística de un sector estratégico del alta tecnología. Los sueldos no son bajos es cierto que la industria estatal armamentística es deficitaria pero porqué es estatal. Los empresarios que hacen el AVE a la Meca nos guste o no crean mucha mas riqueza que los catedráticos que los critican. venga esfuérzate un poco más y trabaja un poco mas el artículo seguro que te queda mejor las cosas son como son no como nos gustaría que fueran
Que empanada lleva este señor...
Año 4732, la Generalidad de Cataluña proclama la II República, duración 14 segundos.