Un ciutadà que acab de conèixer troba que m’ha de fer sabre que ell és molt mallorquí i molt espanyol. Me’n sorprèn el rampell, l’afirmació no. Convenguem, d’entrada, que els sentiments de pertinença telescòpics, de lo local a lo universal, solen ser complementaris, enriquidors, profitosos. Solidaris, humanistes. Però esdevenen degradants si responen a relacions de submissió. Si per formar part del club, has de deixar de ser qui ets, o si t’hi extorsionen. La mallorquinitat és un sentiment viu i poderós, pregon. Són majoria els mallorquins que n’exigeixen un espai hegemònic al país, amb concrecions diverses, certament. Però, en els temps actuals, no basta l’adhesió domèstica. Només el poder pot ordenar i forjar societats. La llengua, que n’és una argamassa fonamental, ja només pot exercir d’instrument de cohesió comunitari si gaudeix d’una oficialitat activa, efectiva, capaç de remuntar els desafiaments que contínuament l’assetgen.
Mallorquí i espanyol
Palma25/01/22 3:59
También en Opinión
- Un turista permanece en la UCI tras precipitarse desde el tercer piso de un hotel
- Drama en el motociclismo mallorquín: fallece un piloto en un circuito de Tarragona
- Graves incidentes en el partido de fútbol femenino entre el Baleares sin Fronteras y el Deportivo Marratxí
- El Cine Iris sale a subasta valorado en 1,1 millones de euros
- El Govern hará de ‘agencia’ de alquiler para sacar al mercado viviendas vacías
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
ScorpioTenc una mala notícia per tu: escrius en català! Amb faltes d'ortografia perque tens ses mans balbes, però català.
Mucho provincianismo acomplejado veo yo por aquí, alorda…
Egoistament, jo no voldria que Catalunya i/o país basc s'independitzin mai. Quedaríem totsols amb els espanyolistes. El que hauríem de fer és catalanitzar Espanya
Jo també som mallorquí y españòl, lo que may siré ês català, ni may heu xerraré o escriuré.