Un ciutadà que acab de conèixer troba que m’ha de fer sabre que ell és molt mallorquí i molt espanyol. Me’n sorprèn el rampell, l’afirmació no. Convenguem, d’entrada, que els sentiments de pertinença telescòpics, de lo local a lo universal, solen ser complementaris, enriquidors, profitosos. Solidaris, humanistes. Però esdevenen degradants si responen a relacions de submissió. Si per formar part del club, has de deixar de ser qui ets, o si t’hi extorsionen. La mallorquinitat és un sentiment viu i poderós, pregon. Són majoria els mallorquins que n’exigeixen un espai hegemònic al país, amb concrecions diverses, certament. Però, en els temps actuals, no basta l’adhesió domèstica. Només el poder pot ordenar i forjar societats. La llengua, que n’és una argamassa fonamental, ja només pot exercir d’instrument de cohesió comunitari si gaudeix d’una oficialitat activa, efectiva, capaç de remuntar els desafiaments que contínuament l’assetgen.
Mallorquí i espanyol
Palma25/01/22 3:59
También en Opinión
- Cataluña pone cifras a la financiación: Baleares es la segunda que más aporta y la tercera que menos recibe
- Miguel Bosé: «Estoy muy orgulloso de ser negacionista»
- La reina Sofia, en Mini por el centro de Palma
- Una DANA y la calima marcan el tiempo en Mallorca este fin de semana
- El agresor del concierto de Karol G es yerno de ‘El Pablo’ y cumplió dos años de cárcel por narcotráfico
4 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
ScorpioTenc una mala notícia per tu: escrius en català! Amb faltes d'ortografia perque tens ses mans balbes, però català.
Mucho provincianismo acomplejado veo yo por aquí, alorda…
Egoistament, jo no voldria que Catalunya i/o país basc s'independitzin mai. Quedaríem totsols amb els espanyolistes. El que hauríem de fer és catalanitzar Espanya
Jo també som mallorquí y españòl, lo que may siré ês català, ni may heu xerraré o escriuré.