Notes de violoncel

Ara bé, a la poesia no tot son flors i violes. Els poetes majors com Vidal Ferrando també fan les oportunes denúncies sobre la situació política actual. No es mosseguen la llengua. És el coratge i la valentia que cal quan ens toquen els dallonses. I aquí, a Mallorca i a tota la resta dels Països Catalans, sabem bé el què patim estructuralment a causa del centralisme de Madrid, i el què seguirem patint si no posem fre a tanta repressió i agressivitat. Els poetes no fan ús, com he dit abans, d'armes blanques ni de foc. Ells fan ús d'unes armes més pacífiques, però també més duradores i expansives: les paraules. Les paraules, fetes al·legories i metàfores, despullen l'enemic i li canten les quaranta. Així ho expressa l'amic Antoni en uns versos de prosa poètica dignes de ser emmarcats: «Primer ens usurparen els boscs, les reserves d'aigua dolça, el llegat dels difunts, els remeis contra les penes d'amor. Demà tot serà seu. Entraran dins les cases i ens llançaran al fang».
Demà pot ser més a prop del que tots pensem. Tinguem el violoncel preparat.