100 anys de Constància

Amb guerra en aquesta banda dels Urals, tots els temes empal·lideixen, afectats per la lucidesa trista amb la que surts d'un funeral. Però sempre necessitam motius de celebració.
El 1922, quan Ucraïna era repartida entre Polònia i l'URSS, naixia el Constancia Foot-ball club, fill d'una societat puixant, que s'afirma moderna i emprenedora. Un referent, per fites i trajectòria, motiu de joia i neguits. Amb més o menys intensitat, o indiferència, clar, per redols i per èpoques, però els seus alts i baixos són un bon barem de l'estat d'ànim de la ciutat: abans del declivi del Constància, malparlar d'Inca no estava de moda. Perquè no és patrimoni exclusiu dels inquers. Molts de futbolers de la Part Forana hi trobaren un paladí en la rivalitat amb Ciutat i potser quelcom més. Primer, a les beceroles del futbol, amb un Constància guanyador de títols, fins a l'apoteosi del partit per pujar a Primera... i, just després, finals de la II Guerra Mundial, la debacle, el duel amb el Mallorca per al descens, amb un arbitratge, diguem-ne polèmic, que s'ha fet un lloc en la mitologia local. Després d'anys grisos, el revival dels 60. Fent de secretari a Sóller, un funcionari me contava com venia en motoret a veure cada partit. I record Pere Serra cantant l'alineació de cor.