1391: La primera guerra civil mallorquina

Ara que just s'acaben de commemorar les Germanies, ha sortit un llibre de la col·lecció Panorama de les Illes Balears, de Jordi Maíz Chacón, La desfeta jueva de 1391 (Lleonard Muntaner), on es relata amb estil amè la primera de les guerres civils que tingueren per escenari Mallorca i que enfrontaren la ciutat amb els pobles. Els exèrcits de la Part Forana s'acostaren de manera organitzada per tal d'aturar la sagnia econòmica que destruïa la vida dels pobles i les seves gents. Les causes eren econòmiques, com totes les causes bèl·liques, però s'hi ajuntaren factors culturals, socials i religiosos que en ocasions poden emmascarar els factors vertaderament determinants. De fet, l'any 1391 és recordat per ser l'any de la destrucció dels calls i d'una de les matances de jueus més important de la història. De Sevilla fins a Barcelona i amb una velocitat digna de l'era informàtica, els actes de destrucció i els crims se succeïren. Els barris jueus foren envaïts i els seus residents assassinats. Maíz posa l'èmfasi en el valor estratègic de la comunitat jueva mallorquina, considerada el «cofre de la corona» per esser els proveïdors de la casa reial. Els reis tenien els jueus en gran estima, eren bons administradors, i normalment s'encarregaven de facilitar-los doblers, ja sia amb els impostos que recaptaven o a través dels préstecs. Estava prohibit atacar-los i maltractar-los, els qui infringien la norma podien ser castigats amb la pena de mort. Atacar un jueu era anar contra el sistema i per tant, la destrucció dels calls, les matances i els robatoris que se succeïren, varen ser interpretats com un atac a l'ordre i a la corona.