TW
0

El 2018 ens deixava a París, als 56 anys, Enric Porqueres Gené, un dels grans de l’antropologia social. Aquest passat dijous, la Universitat de Barcelona l’ha homenejat amb la presentació de l’edició d’Individuo, persona y parentesco en Europa, traducció d’una edició en llengua francesa (2015) i una de les obres de referència de l’autor, potser la seva darrera gran obra. La nota introductòria a l’edició espanyola, signada pels antropòlegs Joan Bestard, Francisco Chacón i Xavier Roigé, posicionen l’autor i la seva obra i ratifiquen una vegada més la rellevància que ha tingut Mallorca en la trajectòria intel·lectual i emocional del professor Porqueres, autor de referència mundial sobre els xuetes.

Amb Porqueres, Maitane Ostolaza i les seves filles Aina i Ainoa hem viscut experiències inoblidables a París, però sobretot a Mallorca. He seguit de prop l’obra escrita de n’Enric, especialment tot allò que ha publicat sobre els xuetes, he col·laborat en algun dels seus projectes com la miscel·lània dedicada a l’enyorat Francesc Riera i coneixia el seu interès per maridar antropologia i història. Amb el llibre que s’acaba de traduir he tingut ocasió de prendre consciència de la dimensió de l’obra de n’Enric, del seu mestratge i de la seva projecció internacional. Professionalment, mantenim una relació intensa amb Ostolaza amb qui compartesc autoria d’alguns treballs i l’hi he d’agrair que en diverses ocasions m’ha cedit espai al seu costat per engegar alguna publicació en comú.

En morir Francesc Riera, Porqueres n’heretà la seva biblioteca dedicada gairebé exclusivament a jueus i xuetes. Milers d’edicions i documents de procedència molt diversa anaren a parar a París, a la Sorbona, tot sumant-se al llegat també esponerós que havia acumulat el mateix Enric, com a resultat de la seva recerca. En aquesta deixa hi abunda la temàtica sobre els xuetes i els jueus i en conseqüència sobre Mallorca. Tot aquest llegat, gràcies a la visió generosa de Ostolaza i la sensibilitat del batle de Felanitx i la regidoria de Cultura, des de fa alguns mesos resta depositat a la Fundació Cosme Bauzà, de Felanitx. Tot plegat ha resultat un petit miracle obrat per polítics que actuaren amb agilitat i perspectiva de futur. Felanitx ha recuperat l’obra d’un fill del poble, un patrimoni ara implementat amb els materials d’excel·lència del professor Porqueres. Amalia Salas, gestora de dita fundació, ja ha iniciat el procés de catalogació dels materials i ben aviat estarà al servei de la recerca.