Rosa PlanasPalma03/04/22 3:59
TW
0

Avui que el relat sembla el més important per a guanyar les guerres, ja siguin reals o mediàtiques, el tema de l'ús de les paraules té especial rellevància. Segons la boca que les pronuncia, l'entonació o els referents que reclama, la paraula pot tenir connotacions agressives o dissuasives. Sembla com si fos una bala especialment dissenyada per a atacar el cervell humà. Margret Bovery va ser una periodista alemanya nascuda l'any 1900, que va viure els esdeveniments més importants del segle XX. Va ser redactora de política exterior i corresponsal del Frankfurter Zeitung. Durant la Segona Guerra Mundial treballà en zones d'ocupació alemanya, cosa que li va permetre convertir-se en una experta del relat polític dels anys més terribles de l'època moderna.

Les paraules com les idees tenen els seus moments d'esplendor i després cauen en desús fins a convertir-se en restes arqueològiques. El terme ‘traïció' és un d'aquests que avui semblen recordar-nos els drames d'honor del segle XVII, o les campanyes patriòtiques d'alguns periòdics del segle XIX. És interessant veure el procés que descriu Bovery en el seu llibre La traïció en el segle XX, publicat ja fa cinquanta anys en una editorial catalana i sense reedició. Bovery es fixa en l'evolució del discurs dels grans polítics, com Churchill, durant la guerra mundial. Així el posicionament visceral i radical contra la URSS es va moderant a mesura que el nazisme adquireix protagonisme en l'escenari europeu. Els republicans espanyols, ajudats pels comunistes, són tèbiament incorporats en l'Europa que es diu democràtica, quan haurien d'haver estat aclamats com a defensors dels valors occidentals. D'altra banda, els russos (antics enemics declarats d'Occident) són qualificats de valents i generosos a partir de la invasió de l'exèrcit alemany el juny de 1941. Aquests serien alguns exemples notables del canvi de discurs en els mitjans de comunicació occidentals, on els conceptes de traïdors i traïció, van canviant de personatge i circumstància. Un exemple l'hem vist en una sèrie d'èxit, The Crown, on el duc de Windsor, antic rei d'Anglaterra, Edward VIII, passa a ser considerat traïdor per motius no exclusivament relacionats amb les seves equivocades accions i relacions polítiques, sinó perquè existeix la voluntat d'amputar-lo de la línia dinàstica de manera definitiva.

Si avui Pedro Sánchez és considerat traïdor respecte del Sàhara per haver signat un acord amb Marroc, la paraula desempolsada per a l'ocasió retroba antics arguments i velles connotacions que relacionen pàtria i traïció. Convé no oblidar que encara que passin de moda, les paraules representen passions i a vegades també equivocacions. La traïció política sempre és en referència a una ‘pàtria' que en l'imaginari de cadascú representa una entitat abstracta i col·lectiva que ens grapeja la consciència.