TW
0

L’ONU feia, deis enrere, aquest resum brutal de la situació al Iemen: «Amb devers 380.000 morts i milions de desplaçats, la guerra ha provocat una de les pitjors tragèdies humanitàries del món al Iemen, on una gran part de la població s’enfronta a una fam aguda, sovint propera a la inanició». Aquest resum és d’un asèptic tal que quasi no deixaria entreveure el que Goya anomenà els horrors de la guerra. Les persones que han seguit l’evolució dels fets en aquesta banda del món podrien parlar-vos de les majors crueltats, de les infàmies més inhumanes (o de les més humanes), i podrien narrar-vos la conversió d’espais urbans o rurals més o menys ben tractats per l’home en escenaris on és impossible imaginar el renaixement de la vida.

Sabem prou bé quina participació té l’Estat espanyol en aquesta brutalitat? Ens han explicat amb claredat i suficiència que les armes venudes per Espanya a l’Aràbia Saudita participen d’aquest carnaval tenebrós? Convendria que ens n’informàssim adequadament, no sia cosa que n’extreguem, de l’ajuda d’Espanya a Ucraïna, l’esperit de cooperació internacional que anima la política exterior de l’Estat. Convé que sapiguem que, mentre ens abocam a l’ajut a Ucraïna, facilitam la mort de iemenites i deixam abandonats a un cornaló del Sàhara algerià el poble sahrauí, sobre el qual l’Estat havia assumit unes importants responsabilitats històriques.

Si no repassam cada dia per on s’escola la nostra solidaritat i si hi ha motivacions de cultura i racisme en el seu traçat, podem pensar de nosaltres mateixos que som un poble d’altes mires i de grans ideals. De fet, ja comença a ser difícil aigualir aquest autoretrat, perquè, per exemple, no ens crida l’atenció que esportistes russos siguin obligats a fer contorsions de consciència si no volen desaparèixer de les competicions internacionals, mentre que no ens estranya gens que ningú fes cap advertència, diumenge passat, als corredors de cotxes que competiren al Gran Premi d’Aràbia Saudita. Això, per no mirar just una mica més enrere en cerca d’esportistes EUA o britànics o espanyols, etc., que sofrissin marginació per la participació dels seus països a la il·legal guerra contra l’Iraq.