Apartir de lectures com la de l'assaig Desobediència civil de Hannah Arendt (Lleonard Muntaner, editor) on s'estudien els elements constituents, els seus orígens i els seus efectes, es podria plantejar la possibilitat d'una ‘desobediència social'. Si la desobediència civil és l'acció d'un grup significatiu contra determinades lleis i polítiques governamentals considerades injustes, la ‘desobediència social' seria l'acció grupal contra corrents, tendències, usos i pràctiques d'una societat sotmesa gustosament als interessos dels poders econòmics.
No es tracta que a títol individual qualsevol pugui alliberar-se d'aquest domini en una mena d'objecció de consciència, sinó que del que es tracta és de la mobilització d'un considerable conjunt de persones disposades a manifestar públicament la seva oposició envers els dictats consumistes i les idees esquemàtiques o estereotipades; la seva ‘desobediència' als estímuls no cercats de la propaganda comercial i política, i als estímuls vacus de les xarxes socials.
La desobediència civil s'oposa a algunes lleis estats; la dissidència social no pretén tant combatre les despòtiques lleis de mercat o la política d'eslògans que no contemplen ni anàlisis ni debats, com de contendre amb les masses acrítiques que s'hi sotmeten alegrament.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.