Un plat i una muda, i companyia

Com se suposa amb això no se pot viure, però es pot tenir allò més elemental. Volem més, necessitam més en aquest món tan exigent i fonament en la roda del consum. Mai la humanitat no havia dubtat tant en termes de felicitat, mai no havia experimentat tanta fragilitat i mai no havia pogut tenir tant com ara. L'obsessió pel tenir genera infelicitat com recordava aquests dies Alejandro Cencerrado, responsable de l'Institut de la Felicitat de Copenhaguen. Els estudis sobre la infelicitat es multipliquen, mai no s'havia parlat tan obertament del suïcidi i per ventura mai no havíem imaginat que tornaríem a presentar al jovent el retorn a una vida en blanc i negre, a una vida feta de simplicitat i de coses bàsiques. Mig món té fam i l'altra mig fa dieta perquè abusa de les menjades i no sap contenir el seu instint consumista.

Els antics sabien que mig món vivia enfrontat a l'altra mig i convivien amb aquesta certesa. La globalització ara ens afebleix emocionalment perquè no acabam de saber amb quina meitat del món compartim objectius i mirades. Bergoglio reitera una i una altra vegada la necessitat de posar en valor les petites coses, la vida humana, la vida natural i senzilla. Ell mateix segurament experimenta la infelicitat de viure en un ambient fet d'estructures i de decorats que en part responen a valors que tenen com a principal objectiu la defensa d'interessos que no sempre són transparents ni responen a valors transformadors, sinó més aviat esclavitzadors o antievangèlics. Tenim l'oportunitat d'optar per les bones companyies, el millor antídot contra la infelicitat. L'únic tenir que inclina la balança a favor de la felicitat és la companyia. En disposar d'allò més elemental o bàsic vetlem perquè ningú no es quedi ni se senti sol.