TW
6

La dreta espanyola és un pesat mercant que és esperat en alguns ports amb il·lusió. Té molts d'avantatges, s'apressa en totes les travessies i entre els materials que transporta hi ha de tot: des de productes xinesos falsejats fins a joies passades d'estranquis per arqueòlegs sense escrúpols. Molts dels productes que tragina no consten enlloc amb la seva naturalesa: qualsevol mangarrufa es pot convertir en secret d'estat. Curiosament, poques vegades és objecte d'inspecció a ports espanyols o estrangers. Els codis secrets de la mar mantenen vaixells i tripulacions en bon estat.

Al vaixell de la dreta li hem d'agrair que s'assembla a un vaixell, en un temps que ja res no s'assembla al que era fa una estoneta: ni vaixells, que ara semblen finques de pisos de ciutats estrafetes; ni llibres ni capellans. Ara tot és una altra cosa, almenys ho sembla fins a un 100%. El vaixell de la dreta sembla un vaixell –un mercant, un destructor o un iot en blanc i negre davant la Llotja de Palma- d'aquells que atreien els ciutadans a baixar a la Riba per contemplar-los i admirar-se'n. (Mal pilotat, però, no és bo d'aturar i sovint s'esmorrella pels molls on vol carregar i descarregar.)

També s'assembla als vaixells d'antany per la columna de fum negre que escriu en l'aire la seva ruta per després esborrar-la, dissoldre-la en el no res. I pel renou: la sala de màquines és, usurpant un títol de Joseph Roth, la sucursal de l'infern a la terra. El fum i el renou són trets característics d'aquest vaixell : dues formes de contaminació que, tanmateix, no espanten les gavines que el segueixen en el curs de la navegació. Per a una certa manera de fer política, aquests dos elements són d'una gran utilitat: el fum entabana i el renou atordeix. Cap dels dos no creen pensament. El renou no ajuda a esbossar alternatives amb capacitat per millorar la vida de les persones. Renou és renou. És clar que, sotmès a un procés d'abjecció política, pot apressar vots a bastardes pesqueres. Vots alliberats de qualsevol mena de responsabilitat ciutadana, tal i com és preceptiu pel seu origen.

El vaixell no atura mai de navegar enrevoltant les illes. No sembla que les esquerres, entretingudes en baralles locals, disposin de guardacostes atents als canvis que es puguin esdevenir.