Ultrarics

A El problema dels supermilionaris, McQuaig i Brooks expliquen que als EUA, entre 1980 i 2008, la riquesa dels opulents va créixer un 403 %. En canvi, els ingressos del 90 % dels nord-americans només va créixer un 1 %. El llibre denuncia que el sistema legal i econòmic està dissenyat per a protegir a aquests bilionaris i que això amenaça la qualitat de vida i el funcionament de l'estat de dret. I el clima: segons el catedràtic d'Enginyeria Ambiental Jose Baldasano, els milionaris que comparteixen jets privats fan el 50 % de l'emissió de gasos de l'aviació de tot el món. Un 1 % provoca més canvi climàtic que els 7.600 milions de persones restants.

A les Balears, si ets prou famós i/o ric, t'adaptaran la llei perquè puguis construir el teu hotel en un espai no urbanitzable. I si ets un hoteler prou influent (i pervers), continuaran sense aflorar les places en negre, t'avisaran de les inspeccions perquè no t'agafin explotant treballadores i t'ampliaran l'aeroport tant com vulguis. Espanya també et farà els ports a mida pels teus megacreuers mentre amagues la teva fortuna a un paradís fiscal com Panamà o Madrid.

Les comunitats on es paga més per l'impost de patrimoni són Catalunya (546 M), País Valencià (156 M), Andalusia (93 M) i Balears (68 M). La llista la tanca Madrid on aquest impost no es paga (0 M). Els madrilenys rics s'estalvien gairebé 1.000 milions que no aniran a finançar la sanitat pública o l'educació. Per això, el nombre de rics a Madrid ha crescut un 10 % i l'OCDE acusa la capital de ser un paradís fiscal. Ayuso s'ho pot permetre per l'«efecte capitalitat». Només un exemple: en els darrers quinze anys les inversions d'Adif i Renfe a Madrid s'han executat en un 153 %. A Balears, les inversions són bàsicament aeroportuàries, per a ultrarics. Perquè Escarrer pugui dir que «ha estat una de les millors temporades de la història». Per a centenars de milers de ciutadans ha estat tot el contrari.