Se’ns transfereix costes, a la fi!, anys després que hi obligués el bloc de la constitucionalitat. Un repte, positiu, que haurem d’afrontar amb normativa d’altri i amb menys recursos dels que genera amb el cànon per les concessions d’ocupació; perquè l’Estat, barrut, se’l seguirà duent al Manzanares. Paradoxes del centralisme. No inclou competències sobre la mar, tot i que, per l’habitual incompareixença de l’Estat, la majoria d’envits s’adrecen al Govern. O als Consells, o fins i tot als ajuntaments.
Als ports, la renúncia d’Antich a la presidència de l’APB per motius de salut (sort i coratge, Xesc) no serà motiu de treva en afers prou rellevants, que ja cauen de la post. Les drassanes, per exemple. Una indústria estratègica i congruent al port. APB hi destinarà el Moll Vell, la joia de la Corona, davant La Seu, traslladant passatgers i mercaderies al Moll de Ponent.
De fet, ja hi operen centenars d’empreses en 130.000 m2 dedicats al manteniment i reparació d’embarcacions. Una altra drassana, històrica, d’uns 25.000 m², és al Moll de pescadors, el contramoll Mollet, davant La Llotja, un espai que APB i l’ajuntament treballen per obrir a la ciutat (museu marítim, capella de Sant Elm, llotja de peix...), motiu pel qual no se li ha concedit l’ampliació de termini concessional previst en la llei de ports. És un greuge comparatiu mal de justificar tractant-se d’una indústria de prestigi i alt valor afegit. Escau atorgar-li, trob, fins al 2041. Però en la nova ubicació.
Tanmateix, les pretensions van molt més enllà: que el trasllat li comporti multiplicar espai i temps d’explotació. Sortejant la convocatòria pública. I sembla que, ara, l’APB s’hi avé. Convenguem que resulta estrany que, per transparència i igualtat d’oportunitats, se sotmeti la concessió d’una petita cafeteria, d’un port petit, per pocs anys, al tragí d’un concurs públic obert, i, en canvi, per explotar una drassana de 100.000 m2 a tot un Port de Palma, se tramiti la proposta d’una empresa privada a través d’un procediment en el que, si no s’hi presenten alternatives, s’ho pot adjudicar directament. De fet, ja ho va provar el 2018, però li comparegué competència... i la cosa s’enxarxà; mentre Arca i Gob qualificaven el conjunt de l’operació com a «Mar de plàstic» per les seves dimensions. Massa espai i massa temps per recórrer a aquest mètode. I tenguem en compte que, anc que parl de drassanes, perquè ho són, no menystenguem el seu component de marina, peculiar, i llépola.
El debat social és pertinent, i l’avaluació ambiental. El concurs, al meu parer, indefugible. En tot cas, cal reservar espai suficient per a un agradable passeig ciutadà fins al final del Moll, versió renovada de l’enyorat Moll de la Riba.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.