Antoni Alorda
Antoni Alorda

Analista

En català al 23 (l'any i el segle)

Antoni AlordaPalma10/01/23 0:29
TW
4

Dues notícies d'un mateix dia conviden a reflexionar sobre la llengua, que és tant com dir sobre la mallorquinitat tal i com la coneixem. Em referesc a l'enquesta de l'INE sobre hàbits lingüístics, i als llocs de treball públics als que se podrà accedir sense haver de sabre les llengües oficials. Les dues? No, no, que no s'esveri el poder, només una, la nostra, la històrica, la catalana. La llengua pròpia, per dir-ho en termes de l'Estatut. L'exigència del coneixement del castellà està blindat a nivell constitucional.

Segons l'INE, el 94 % dels residents a les Illes Balears parla bé el castellà (a tot l'Estat és el 96 %). En l'altre 6 % pos messions que no hi ha aquell nin que JR Bauzá deia haver trobat, un nin autòcton analfabet en castellà. És un mite. Tots els catalanoparlants saben castellà, una afirmació sense propietat simètrica. Ho constata l'INE: només el 60 % dels residents parlen bé el català. Si a Burgos sortís aquest percentatge referit al castellà, saltarien les alarmes a tot l'Estat. Aquí, l'espanyolisme expressa preocupació perquè veu en perill... el castellà. No ens podrien estalviar el cinisme?
En un altre ordre de coses, la meitat de les places ocupades temporalment durant anys en el sector sanitari (durant anys!) que ara, a la fi, seran fixes, se'ls eximeix del català. Altre cop, si fos la situació del castellà a Burgos, seria un escàndol. Se declararia una emergència lingüística per promoure el que fes falta per un pus-mai-més.

Aquí, en canvi, l'espanyolisme polític, majoritari, se divideix entre el que es disculpen una mica, però ens diuen que és inevitable, i els que encara troben que feim llarg, que conèixer la nostra llengua, la del país, no pot ser mai un requisit, que només se pot exigir conèixer una llengua si té un Estat, diuen. I alerta en cometre la ingenuïtat de replicar que potser aleshores ens convé esdevenir Estat, perquè vos poden dur a tancar (anc que ara no en diguin sedició).

Tanmateix, les enquestes també mostren un alt nivell de fidelitat lingüística, d'adhesió a les senyes d'identitat del país. Sense escarafalls, però ferms, fins i tot al carrer quan ha fet falta. Entram en el 23. Seguim. Bon any.

También en Opinión

Antonio Papell

El modelo valenciano

Editorial

El plan lingüístico de Vox que fracasó, pero hace suyo el PP

Jaime Vázquez

Huevos de Mallorca

Jesús García Marín

Sobre Jaén y Mallorca

Más leído
Más comentado