TW
1

La qüestió és molt xunga: les autoritats d'un arxipèlag oceànic incitaven els habitants d'una illa a abandonar-la per establir-se a una altra. El nou indret que es proposava tenia un gran avantatge: era una mica més alt –un parell de pams– que l'illa on ara vivien. Ja ho podeu suposar perquè n'heu vist la imatge clonada fins a la infinitud: les platges, les palmeres, una trinxa coral·lina emergint de l'aigua a uns metres de la vorera... Als indígenes d'aquesta illa ja els havien succeït desgràcies per mor de tempestes i petits tsunamis, que malmenaven les arenes de la costa i sacsejaven els cocoters: la imatge, tan tropical, estava a mercè de la meteorologia, i aquesta, com ja haurà endevinat el lector, del canvi climàtic. Ara se'n parla tant i es proposen tantes solucions parcials –i transversals, com a cada retxa se'ns vol obligar a dir–, que els predicadors, les autoritats científiques, les polítiques, les religioses, tenen pretextos per mirar de fer forat a les consciències del món desenvolupat. Així, se'ns fa viure en conformada alarma, però sense capacitat d'intervenció més enllà de les nostres aportacions econòmiques.

La història de les deportacions està escrita amb la sang amb què s'escriuen les notes a peu de pàgina als llibres d'història. Els diccionaris atribueixen a la deportació la voluntat de càstig, però en el cas de la permuta d'illes oceàniques hauríem de tenir present que els deportadors busquen, en principi, el bé dels habitants convidats a abandonar ca seva i els seus paisatges, potser el modus vivendi de la majoria, qui sap si les cançons i les rondalles. Stalin és un dels exemplars més abominables produïts per la família dels homínids, i ho és per moltes raons. Per ventura no s'ha subratllat prou les salvatges deportacions a què va sotmetre la part més desgraciada de les societats soviètiques. És clar, ell no és l'únic: el món n'és ple, de sàtrapes d'aquesta mena. I és que fins i tot n'hi ha que ho són i no ho saben, ho són i ho negarien fins a la mort. Fritz Stern ens parla des grups humans deportats sense moure'ls de casa seva.

De manera que, qui en aquesta terra de canvis tumultuosos, si algú se sent deportat, ja ho sap: pertany a l'especialitat dels que ho són al seu propi país.