Des què els poderosos descobriren que ens poden assecar qualsevol espai virtual on el comú de la gent guardem dues gotetes d’estalvi, decidiren que ja no ens necessitaven per res –físicament, s’ha d’entendre. En conseqüència, també podien prescindir de molts d’assalariats que fins aleshores havien tengut la missió de convèncer-nos de les meravelles que se’ns oferien. És clar que, d’aquests assalariats d’abans, n’hi havia prop de la meitat que eren sulls com una somera amb mal de queixal. No sabien per què eren així, però el caràcter se’ls havia envinagrat en aquesta zona de foscúria i dubte on les peguntes de cadascú es xoquen entre elles: faig feina en defensa de la meva vida, o som un mínim ormeig que engreixa els patrons? Quan arribes a aquesta mena d’interrogants, ja has arribat a l’estat de les il·lusions perdudes –Salut, Mr. Balzac!
El búnquer
Palma20/02/23 0:29
También en Opinión
- ¿Por qué aumentan los casos de cáncer?
- Complejo traslado de un recién nacido con problemas respiratorios a Vall d’Ebrón
- Una muchedumbre golpea a un vigilante de Son Espases e intenta agredir a los médicos por la muerte de un bebé
- Aparcar dónde y cómo sea: el coche que ha causado sensación en Bunyola
- Contramanifestación encubierta: Pegatinas a favor de los turistas sobre los carteles contra la masificación
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Sulls com un funcionari d'oficina