Encarada cap a la trentena, la maternitat comença a ser un tema no aliè al meu entorn. I una cosa que tenia claríssima als 18 com era que volia ser mare, ara als quasi 27 no la veig tan nítida.
L'absència de certesa, o l'aparició del dubte, no té tant a veure amb les ganes, sinó amb una conjuntura vital complicada per la meva generació. Que si tenir casa, que si tenir un sou compatible amb el cost de vida, que si crisi, que si el temps. Però clar, també hi ha les pors, i els «ho faré bé?», «em decidiré mai?», o «i si m'equivoc?». I mir les mares del meu entorn i pens «quanta valentia». Però després em mir a mi i veig que per ara estic bé com estic.
Sigui o no sigui mare, el que tenc clar és que no serà comprant una criatura. Perquè Ana Obregón no ha estat mare; Ana Obregón ha comprat un bebè.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Si tens tants de dubtes , millor deixar ho correr . No posis al mon una criatura que no saps si la vols o no .
Estoy totalmente a favor de la gestación subrogada. Espero que si decidas ser madre lo puedas tener de forma natural. Pero y si no fuera posible ni naturalmente ni fecundación invitro ni ovodonacion? Cuando nada funcionara... Cuando tampoco pudieras adoptar? también tendrías la misma opinión? Un poco de empatía