Per una comunicació oberta i acollidora

Sebastià TaltavullPalma21/05/23 12:31

Aquest diumenge, festa de l'Ascensió, se celebra la 57 Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, una bona ocasió per a posar de relleu la importància de la comunicació i la responsabilitat dels professionals que s'hi dediquen i que tant de bé poden fer quan d'ella en fan una vocació parlant amb el cor «en la veritat i en l'amor», com ho defineix el papa Francesc en el seu Missatge. Posa l'accent en el «parlar amb el cor», perquè és el cor el que ens mou a una comunicació oberta i acollidora. Ell mateix ho diu amb aquestes paraules: «Després d'haver-nos exercitat a l'escolta –que requereix espera i paciència, així com la renúncia a afirmar de manera prejudicial el nostre punt de vista–, podem entrar en a dinàmica del diàleg i l'intercanvi, que és precisament la de comunicar cordialment. Un cop haguem escoltat l'altre amb cor pur, aconseguirem parlar seguint la veritat en l'amor» (cf. Ef 4,15). El programa del cristià és un cor que veu i que arriba a sentir el batec de l'altre. «Aleshores –diu– es fa possible el miracle de la trobada, que ens permet mirar-nos els uns als altres amb compassió, acollint amb respecte les fragilitats de cadascú, en lloc de jutjar per oïda i sembrar discòrdia i divisions».

Partint de l'immens bé que poden fer els professionals de la comunicació i la necessitat que tenim d'observar la realitat amb ulls nets, sense prejudicis ni tergiversacions, aquesta Jornada de les Comunicacions Socials és una invitació a la transparència informativa, ja que –com diu el papa Francesc– només escoltant i parlant amb el cor pur podem veure-hi més enllà de les aparences i superar els sorolls confusos que, també en el camp de la informació, no ajuden a discernir enmig de la complexitat del món en què vivim. Per això ens diu que «la crida a parlar amb el cor interpel·la radicalment el nostre temps, tan propens a la indiferència i a la indignació, a vegades sobre la base de la desinformació, que falsifica i instrumentalitza la veritat».

Aquesta crida vol que arribi a tothom i proposa l'amabilitat com valor i actitud, ja que, de vegades, «parlar amablement obre una bretxa fins i tot en els cors més endurits..., i constitueix un vertader antídot contra la crueltat que, lamentablement, pot enverinar els cors i intoxicar les relacions. Necessitam l'amabilitat en l'àmbit dels mitjans perquè la comunicació no fomenti una enveja que exaspera, genera ràbia i porta a l'enfrontament, sinó que ajudi a les persones a reflexionar amb calma, a desxifrar, amb esperit crític i respectuós, la realitat en la que viuen». Tenim exemples lluminosos de persones que han sabut encarnar en la seva vida aquest esperit amable. Entre ells, sant Francesc de Sales, a qui el papa Francesc ha dedicat una Carta apostòlica Totum amoris, en ocasió dels 400 anys de la seva mort i proclamat com a patró dels periodistes catòlics. Referint-se a Francesc de Sales, diu el Papa en el seu Missatge que «la seva actitud tranquil·la, la seva humanitat, la disposició a dialogar pacientment amb tothom, especialment amb qui el contradeia, el van convertir en un testimoni de l'amor misericordiós de Déu. D'ell es podia dir que «la conversa amistosa multiplica els amics, molta gent saluda al qui parla afablement» (Sir 6,5)».

Fixem-nos en les seves afirmacions cèlebres: «el cor parla al cor», «n'hi ha prou d'estimar bé per dir bé». És a partir d'aquest «criteri de l'amor» –diu el papa Francesc– que, a través dels seus escrits, sant Francesc de Sales ens recorda que «som allò que comunicam». Una lliçó que va contracorrent avui, en un temps en què, com experimentam sobretot a les xarxes socials, la comunicació freqüentment s'instrumentalitza perquè el món ens vegi com voldríem ser i no pel que som. Ell va repartir nombroses còpies dels seus escrits, una intuïció periodística que –com diu sant Pau VI– va suscitar una lectura agradable, instructiva i estimulant. A partir d'aquí, acab amb una pregunta que el papa Francesc –entre moltes altres intuïcions– es planteja i que serà bo que reflexionem: si veim el panorama de la comunicació actual, no són precisament aquestes característiques les que hauria de tenir un article, un reportatge, un servei radiotelevisiu o un post a les xarxes socials?