Els termes de la meva comparsa

Darrerament, les rutines no sol afecten al lloc de l'encontre, a l'horari i a les copes que xuclam. Han afectat, amb força quasi dràstica, als termes del nostre vocabulari, i això que tots els de la comparsa pretenem de conèixer la riquesa lèxica del Diccionari vermell. El fet és que els del grup anam reduint acceleradament l'ús dels nostres vocables. A les trobades del darrer any, pràcticament ens limitàrem a aquests tres: què, metges, nets. Són pocs termes, però ens retraten perfectament. El «què?», pronunciat sempre com interrogant, indica la nostra sordesa manifesta; no hi ha afirmació d'un, que no provoqui un «què?» a altres que no han entès res del que es deia. Els «vaig de metges» indica el pelegrinatge reiteratiu que tots tributam al PAC de la barriada. I «he d'anar a cercar els nets» indica el rol més obvi que s'ha assignat als padrins actuals.