La síndrome de ‘Doña Florinda'

El concepte el va encunyar l'escriptor argentí Rafael Ton i descriu a aquells que pertanyen a la classe obrera, però que la menyspreen perquè es pensen que n'estan part per damunt. Es basa en el personatge Doña Florinda de la sèrie mexicana El Chavo del 8 que odia als seus veïns pobres encara que ella només està una mica menys pelada. Representa a persones que no es poden permetre una assegurança privada o un pla de jubilació, però que voten a aquells que retallen en sanitat i pensions.

Els que pateixen aquesta síndrome són com els antivacunes: han trobat la veritat enfront del ramat d'ovelles que estam manipulats. Són obrers que dia a dia van perdent un llençol neuronal mirant les televisions privades espanyoles on Motos cada dia fa el miracle de la conversió de l'entreteniment en feixisme o Ferreras el de la mutació de les clavegueres en progressisme. Per si no n'hi hagués prou, quan en campanya electoral Vox publica cartells amb aquesta mentida: «Un mena, 4.700 euros al mes. Tu abuela, 426 euros de pensión/mes», un jutjat diu que és llibertat d'expressió en lloc de fer-los retirar i posar-los una multa per incitar a l'odi al més pur estil nazi. Amb un entorn així, com fas entendre als centenars de milers de florindos que s'estan disparant als peus votant a qui els enfonsarà?

Ahir vespre, tornant de l'assemblea mensual d'òlibes i mussols, se'm va tornar a aparèixer el geni i, en un gest reconciliador, em va oferir demanar-li un desig. Li vaig dir que volia saber com és que hi ha negres com Ignacio Garriga en un partit nazi com Vox, si es tracta de la mateixa síndrome florindiana o és daltònic o què. Va tornar a desaparèixer enfurismat.