En estos últimos ocho años de trabajo de memoria democrática en Baleares, he adoptado una posición de apoyo crítico. Hay luces y sombras. He criticado el uso de dinero público para construir un relato desde el poder. La falta de pluralidad ha sido evidente. Se ha contratado a dedo a historiadores afines —algunos sin siquiera ser expertos en el periodo— para contar solo una parte de la Historia. Desde Memoria Democrática alegan que las otras víctimas ya fueron reparadas durante la dictadura. Yo siempre recuerdo las palabras de Santos Juliá: «Un Estado democrático no puede recordar a unos y olvidar o volver invisibles y excluir a otros, como fue el caso de la dictadura, por la simple razón de que una democracia no es una dictadura vuelta del revés».
No obstante, los avances en la recuperación y dignificación de las víctimas del golpe de Estado y la dictadura han sido enormes. Baleares se ha convertido en una comunidad puntera. Se han recuperado 310 cuerpos, de los cuales se han identificado 59. Han encontrado a tres mujeres que podrían ser las milicianas de la Batalla de Mallorca y se han entregado a las familias los restos de Aurora Picornell y las otras cuatro «Rojas del Molinar». Asimismo, se han devuelto a las familias 352 objetos y se ha creado una oficina de atención psicológica.
Todavía queda trabajo por hacer. El IV Plan de Fosas prevé seguir buscando a unos 300 milicianos antifascistas enterrados por la zona de Sa Coma, en Sant Llorenç des Cardassar, y ha encargado estudios sobre posibles fosas en Esporles, Son Servera, Eivissa y Formentera.
Otro de los asuntos pendientes es la creación de un museo o centro de interpretación de la Guerra Civil. En España hay ya 35 repartidos por toda la geografía. Hay, además, 60 restos bélicos musealizados. Las comunidades más avanzadas son Madrid, Aragón, Cataluña y País Vasco. Hasta Canadá tiene un museo virtual de la Guerra Civil Española. Por poner un ejemplo, en Cartagena, donde gobierna el PP, hay un museo-refugio con mucho éxito de visitantes. Solo hay cuatro comunidades sin centros de este tipo: Baleares, Canarias, Galicia y La Rioja.
El nuevo gobierno de Baleares debe seguir cumpliendo el mandato de la ONU y garantizar el derecho de las víctimas a «la justicia, la verdad y la reparación», ya sean de la Guerra Civil, la dictadura o del terrorismo. Asimismo, debe fomentar el conocimiento total de la historia, la que nos gusta y la que no, para dar «garantías de no repetición». Memoria, historia y reconciliación. Si cumplen con ello, seguiré dando mi apoyo crítico.
12 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Tomeu09Per cert, com dedueix que som SRA?
Tomeu09El reconeixement de les víctimes s'ha de fer per a totes, tal i com dius i de fet la llei així ho contempla, el problema és que a unes víctimes ja s'ha fet al llarg de més de 80 anys, perquè foren totes inhumades i enterrades decentment, els seus sempre recordats (o no teníem totss ben presents els nomes escrits a les façanes de les esglésies?) fins i tot amb els noms de carrers i places i els seus familiars es beneficiearen, o encara ho fan, de les adjudicacions de serveis públics com a víctimes de guerra: estancs, llocs a les administracions (sindicat vertical, diputacions, peons caminers, cambres agràries, .... ) per contra les víctimes dels colpiestes foren directament oblidades (ELS NEGAVEN FINS I TOT EL RECONEIXEMENT DE LA SEVA MORT AL REGISTRE CIVIL!), per tant aquí es tracta d'equiparar els drets d'uns i dels altres, i sembla més que evident que els drets d'uns encara duen molt per davant dels altres, perquè jo no veig que aquí es discrimini com es va fer abans, ben al contrari.
MarBoschSra. Bosch, vostè sap que a Pitiüses i a Menorca, a diferència de Mallorca, els milicians republicans van afusellar molts civils de dretes? I que si hi ha un monument per a aquestes víctimes és tan legítim com el que hi ha al mur del cementiri de Palma? Crec que el Dr. Aguilera ha volgut dir això entre d'altres coses. La feina feta pel Govern Armengol crec que és molt bona. Però negar-se a reconèixer les víctimes dels botxins de la República és simplement sectarisme. Encara que fora un conservador assassinat per cada 4 republicans, aquest un mereix un respecte i un reconeixement històric.
Som i SeremLa II Republica: de una esperanza mayoritaria a un fracaso colectivo: Los Republicanos (de izquierda): por anteponer república a democracia. Los Socialistas: por anteponer socialismo y revolución a republica y democracia. La Derecha: por anteponer sus valores conservadores a todos los demás….
MarBoschUn buen comentario, pero no se esfuerce usted, es como hablar con paredes.
El día que se acabe el tema de la guerra civil, la izquierda tendrá que comenzar a gobernar y no sabrá ni escribir la fecha en el diario de sesiones.
Sr. Aguilera, Al seu article vostè només cona mitges veritats, o directament menteix i pàs a informar-lo: 1r) Afirma que s'ha untat un relat des del poder, però vostè, com a historiador sap que a dia d'avui els relats cauen davant les proves, i les proves han sortit de les fosses amb les exhumacions i les informacions que els informes forenses han aportat, juntament amb la molta documentació que hi sorgeix dia reara dia. I aquestes proves són més que clares: hi hagué molta gent torturada i assassinada, i la immensa majoria pels colpistes. 2n) Afirma que s'han "contractat historiadors a dit i afins", i aquí torna mentir: el que el govern ha contractat són dues emprees que es varen presentar a un concuers públic (ATICS i ARANZADI) per executar una tasca, igual podria haver-se presentat qualsevol altra i desconec si n'hi havia d'altres, i després aquestes empreses contracten o ja tenen en nòmina el personal que elles considerin, però tenen l'obligació de realitzar la tasca encomanada. 3r) Parla d'una "equidistància", quan vostè mateix reconeix que MAI ha existida aquesta, perquè fixis: els que cometeren assassinats per part del colpistes tengueren homenatges, pagues, càrrecs i carrers pels seus mateixos. Per contra, el règim legítim de la II República va perseguin, i no fou en poques ocasions, els qui cometien les malifetes (nomena al brigada Marquès a Menorca, i n'hi ha molts altres casos) en un article seu del 6/11/21, ho recorda? I ara faci un poc de memòria i digui, recorda algun cas que assassins, torturadors i altres especímens del règim franquista fossin jutjats mai i encara molt manco condemnats pels seus fets? Ni vos`te ni ningú en té cap constància d'això, per tant deixi ja d'embrutar la història amb la seva "equidistància", perquè vosè a tweeter enara hi té escrit: "El nuevo presidente del Parlament balear, @glesenne, es un gran tipo al que conozco de la universidad y del que siempre he aprendido muchísimo. ", sí està parlant d'un personatge homòfob, xenòfob i ... tot el que acaba en ofob. Salutacions.
La dreta té vergonya de ser els hereus de qui són. Tenen por de que la societat sàpiga que fou el franquisme, tant en guerra civil com en la dictadura. La segona república volia canviar l'Espanya descrita per la generació del 98 i del 27, és normal que hi hagués una resposta. La literatura ho deixa clar, per això se varen censurar molts d'autors
Nadie discute que se realicen TODOS LOS TRABAJOS que se deban realizar....PERO NUNCA POR PETICIONES DE ONGs... y ALEJADOS de MOVIMIENTOS PARTIDISTAS...alimentados por REVANCHISMOS. Eso se debe englobar EXCLUSIVAMENTE en ACTOS HUMANITARIOS Para esto están los familiares.... Y para hacerlo bien me temo que no hay más remedio que empezar de nuevo TODO...el nombre ya en si es una ABERRACION : MEMORIA DEMOCRATICA...( Cuando solo se preocupan de mirar a un lado)
Don Manuel, gran artículo ha escrito usted. Repleto de conocimiento, inteligencia y sensibilidad. Espero que le escuchen. En Mallorca, en Menorca y en Pitiusas, donde la situación en la guerra fue diferente y hay víctimas de ambos bandos.