TW
9

Aquests dies ha corregut molt per les xarxes un vídeo suposadament gravat a la piscina d'un hotel de Mallorca. S'hi veu una al·lota jove amb una estelada penjada en forma de capa i unes quantes desenes d'al·lots que, des de dins de l'aigua, la increpen i li canten viva España. L'al·lota independentista ni s'immuta, mentre els espanyols l'assalten amb les seves mostres d'autoafirmació patriòtica plena de menyspreu i odi. El vídeo tendria un interès obvi i limitat, si no fos que ha anat acompanyat de molts comentaris d'usuaris espanyols que es mostraven orgullosos –més: alçuradament gojosos– davant l'exhibició nacionalista dels seus compatriotes jovenets i testosterònics. Això és el que m'ha cridat l'atenció i m'ha fet gràcia: aquest orgull gairebé empeltat de sorpresa. Però, ¿quina altra reacció podrien haver tengut, els adolescents espanyols de la piscina, amb l'educació i l'adoctrinament mediàtic, polític i social que han rebut des que varen néixer, que reben cada dia de la seva vida?

Els han ensenyat a ser espanyols odiant i volent veure extingir-se tot el que no és castellà; els han inculcat la idea que per prosperar nacionalment han d'arrasar la diferència i han d'imposar la seva identitat, la seva llengua i la seva cultura; els han cosit comunitàriament a còpia d'ignorància i odi cap a les realitats no castellanes de l'estat: naturalment que, per molt que estiguin en una situació relaxada i vacacional, es crisparan de condescendència i de ràbia quan vegin una de les banderes que els han ensenyat a detestar. Quan hi ha eleccions i els resultats a les Balears de l'espanyolisme superen de bastant els del mallorquinisme, a mi sempre m'agrada repetir que el que és sorprenent no és que els mallorquinistes siguem tan pocs, una minoria, sinó que encara en siguem tants, i que la majoria de nosaltres ho tenguem tot tan clar. Amb el feroç adoctrinament i totes les coaccions, extorsions i violències –polítiques, militars, legals, socioeconòmiques– que durant segles ha exercit l'estat espanyol per castellanitzar-nos i per eliminar-nos, encara hi som, i encara som molts, i hi serem –i serem– durant anys, dècades, ja veurem si segles. Si els mallorquinistes tenguéssim l'arsenal adoctrinador de què disposa l'espanyolisme, en un any el mallorquinisme es multiplicaria per cinc. Com a mínim.