Acceptar l'evidència

A la vora de l'avís, i ben lluny de tot debat dialèctic, l'evidència de la temperatura que fa aquests dies a casa nostra i arreu del món (continuació de les que patim els darrers anys) pot semblar molt més irrefutable, amb o sense la dada dels 61.000 morts a Europa per l'onada de calor l'any passat (dades de Nature Medicine), a menys que hom hi oposi el que digué un activista nord-americà de l'ús lliure d'armes davant les xifres tràgiques que el seu negacionisme suposava al seu país: «Les evidències són una maniobra del govern». Perquè davant d'aquesta resposta no hi ha evidència que valgui ni funcioni.

Ara que entre els sectors més rebecs a acceptar que vivim una catàstrofe climàtica i que els humans en som els únics responsables (després ja en parlarem, de les solucions) comencen a obrir-se escletxes, i que hom veu que les escletxes són provocades per les temperatures que patim i no perquè els negacionistes hagin revisat els arxius de les revistes científiques, és el moment de mesclar aquesta bona notícia amb la lliçó indiscutible, no sé si procedent de Confuci, dels nostres majors, de la Bíblia o de la psicologia transpersonal o de totes aquestes fonts de saviesa, que cal aprofitar els avantatges de qualsevol situació per negativa que sembli, i n'obtindrem una profitosa esperança. Potser els negacionistes del clima comencin a ser derrotats per l'evidència dels quaranta-cinc graus que ens visiten aquests dies, i acceptin llur error, i després s'hi vagin sumant els antivacunes, els terraplanistes i gremis similars, fins i tot els que creuen que Elvis viu. Aquests ho tindrien un poc més difícil, per encaixar l'evidència, però posat que ja creuen en miracles...