TW
5

Començ accelerada; impartesc un curs d'estiu exprés per a alumnes que volen ser polítics.

La nostra democràcia és moderna i plural, equiparable a la dels paísos de l'Europa avançada. La paraula democràcia prové de l'antiga civilització grega. Demos significa poble i kratos govern. Professora, ho pot escriure a la pissarra? Ni de conya, xavals! Quan afloren les ciutats, les polis, sorgeixen les institucions polítiques amb la finalitat de promoure el benestar dels ciutadans i, alhora, fomentar la seva participació. Professora, polis són policies? No! (cap de suro). La democràcia és la forma més justa de govern. En Kim Jong-un, què és? És un dictador! (curt de gambals).

Seguim. En una democràcia prevaleixen la igualtat davant la llei i la llibertat. A Espanya tenen dret al vot totes les persones majors d'edat i de nacionalitat espanyola. Professora, i si han nascut a Alaska? (betzolarro). Escoltau bé, l'article 14 de la Constitució proclama que no es pot discriminar a ningú «por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión…» A continuació me referiré al Congrés dels Diputats. Professora, és allà on en Tejero va dir al suelo, coño? (faré com si no l'hagués escoltat). Els ciutadans voten llistes tancades. Però, és allà on en Tejero…Sí! Després del recompte, el nou cap de l'Executiu és el que obté la confiança de més de 176 diputats de l'hemicicle. A Espanya no governa la llista més votada! Però professora, la llista del PP ha quedat la primera. Per tant, Feijóo ha guanyat les eleccions, ha de ser president. Qui ho diu això? La predicadora Cuca Gamarra i el llenguallarga Elías Bendodo, ambdós del PP? Sou molt tendres i crèduls. Vos explicaré del cas d'Extremadura. La llista de María Guardiola, del PP, no obtingué majoria absoluta. Però Guardiola feu un Grouxo Marx. Baratà els seus principis de dreta extrema pels principis d'extrema dreta de Vox. I va poder ser investida presidenta. Amiguets, els malandrins del PP vos han enganat.

He escrit amb un estil professoral desagradós, ho sé. Però és un divertimento estiuenc! I els meus alumnes sempre foren més astuts i assenyats. A ningú ha d'estranyar que fassi befa de Núñez Feijóo, un polític que desprèn tuf a naftalina.