Climent PicornellPalma27/08/23 0:29
TW
0

Els Jardins d’altri són pellucades, d’ací i d’allà, desordenades i sense pretensions. Començarem amb Josep Conrad per després anar morint, malament, «L’únic que pots esperar és algun coneixement sobre tu mateix que arriba massa tard: una cuita inextingible de penediment» (El cor de les tenebres). Baixam de nivell: «Tots els canvis, inclosos els més anhelats, tenen la seva malenconia perquè els que deixam enrere és part de nosaltres. Hem de morir a una vida abans d’entrar a una altra» (Anatole France). Degenerant, degenerant, vegin l’arrancada d’un petit article : «L’importat d’anar-hi pot ser la capacitat de tornar. Cert que hi ha destins dels que és millor no retornar. Com hi ha orígens que és millor no revisitar...» fa mal no estar-hi d’acord, és de Berna González. «Tots caminam cap a l’anonimat, però els mediocres hi arribam un poc abans». Jorge Luís Borges escrigué això, no ho va dir exactament així, m’he pres la llicència de canviar ‘arriben’ per ‘arribam’.

Oscar Cornejo coproductor del programa ‘Sálvame’, per justificar que la Telefems (’Telebasura’) no existeix, després de definir-lo com la manipulació de la informació, la conversió del sofriment en espectacle, la promoció de la pseudociència, les enganyifes per engreixar l’audiència... Pontifica: «Dir que un senyor va morir i va ressuscitar es pot considerar una manipulació de la informació. Narrar la seva tortura i mort amb pèls i senyals es fer del dolor un espectacle. Convertir aigua en vi és pseudociència. I prometre la salvació eterna és una esca molt poderosa. Així, si filam prim, la Santa Missa que emet la televisió pública és telefems. Però evidentment la Santa Missa no és telefems. I no ho és perquè la telefems no existeix». Clar i llampant. No?

Del fems a la ciència. Donen el premi Abel, el Nobel de Matemàtiques, a Luis Caffarelli, argentí, expert en un dels temes sempre presents en qualsevol camp de la ciència: «Les equacions diferencials amb derivades parcials». Idò. Pareix el títol d’un llibre de poemes o l’inici d’una novel·la utòpica, però descriuen una cosa tan subtil i normal com és el moviment de fluids. Aquí és adient recordar que «Quan el científic va a la caça de la veritat seguint una via única i contínua, s’exposa a capturar només la seva ombra» (Paul Valéry). I si ho deixen escrit a un llibre, recordem el que a George Steiner li demana Borja Hermoso: «Que que és ser jueu? Un jueu és un home que quan llegeix un llibre, ho fa amb un llapis a la mà, perquè està segur que en pot escriure un altre de millor».

Ianko López conta que en un episodi de Las chicas de oro, una sèrie de TV que descriu un estol d’històries de dones velles, Sophia Petrillo, una de les protagonistes, com que no li fan cas, organitza les seves pròpies exèquies. Quan els convidats la troben viva, s’ofenen: «És molt egoista de part teva que no estiguis morta!» li diuen. I ja que surt la mort... «La Intel·ligència Artificial», diu en Nick Bostrom «pot ser un risc per a la humanitat, que ens farà revisar conceptes com la democràcia, la identitat o la mort!» No serà tant! Que fa aquest que ho diu? És filòsof. Ca barret! Pensa massa aquest home, és dels qui cerca un altre culpable, després que la Globalització ja no fa por a ningú. Hem guanyat al Covid!