Adeus d'arena i gel

El reportatge donava veu a la presidenta de l'Associació Hotelera de Capdepera: «El que no podem permetre és que cada persona que arribi es compri una cadira, una hamaca, una «sombrilla»... Però, evidentment, si noltros tenim els temporals i se'n duen arena i no les podem regenerar per estar dins del Parc Natural, mos acomodam i esperam si tenim la sort que hagi tornat». La presidenta no sap que la platja de Son Moll no es troba dins cap parc natural ni que la regeneració de platges és una pràctica que es va abandonar a tot l'arxipèlag a causa del seu elevat impacte ambiental.

Un exemple és la platja de Cala Millor on diverses regeneracions l'han acabat deixant sempre igual de curta. Just en aquest indret, el professor de la UIB Jaume Servera m'explicà que dur arena d'altres bandes pot acabar trencant el sistema natural de regeneració perquè l'arena, en tornar a ser engolida pel mar, enterra i mata la posidònia.

Les fulles d'aquesta planta acumulades a la vorera són clau per a protegir l'arena dels temporals. A les platges manacorines han municipalitzat el servei de platges i la fan servir d'aliada recuperant metres de platja amb gran èxit.

L'empresa explotadora de Son Moll ja excedia l'espai que té assignat abans que la platja reculàs. I avui, tot i haver minvat uns quaranta metres, el continua excedint de llarg. «Despedir a los glaciares», canta Dréxler i jo també hi escolt el comiat a les nostres platges.

Les matarà l'avarícia que no minva encara que el vent estampi creuers gegantins contra el món malalt de petroli. Continuarem perdent arena i estant cada pic més estrets a ca nostra perquè fa temps que que varen perdre el senderi darrere els doblers.