Darrerament estic molt espiritual. No sé si és perquè fa unes setmanes vaig anar a Lluc, o perquè em van regalar una estampeta de Sant Bernat, o perquè diumenge va tornar la fresca.
Soc una persona diferent ara que no hem de surfejar onades de calor. El cap més clar, la mirada més pura, la ràbia diluïda. La ‘rasca' nocturna d'aquests dies em recorda als estius adolescents, on els vespres sortíem pel poble amb les amigues amb calçons llargs i dessuadora. I sé que no només soc jo. La gent camina diferent pels carrers: no es percep el patiment de simplement ser. Quan existir suposa suar només pel fet d'existir, no sé si val la pena.
A Déu no li deman perquè no creim molt l'un amb l'altre, però a la vida li preg que als estius que venen predomini la temperatura dels dies després de la tempesta.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Haurem de resar al déu dels ateus, com deia en Daniel Higienico