Parlem de Fulgencio Martínez

Vilaweb és un diari digital d’excel·lència. Fa un periodisme formatiu i informatiu, de manera que esdevé una rara avis a la xarxa. En fi...! En faig l’elogi per retreu-li un error. Tanmateix, i és just remarcar-ho, amb els errors i tot fa diana. En una informació sobre els acords del Pepé i Vox per retornar Palma a la Mallorca del trenta-sis, s’afirma que l’alcalde de la ciutat és Fulgencio Martínez. L’encert és total. No especifica que el soci d’ideals del tal Fulgencio sigui Jaime Coll, però es sobreentén. Fulgencio i Jaime van a l’una, tot i que en aparença són força diferents. El batlle Martínez és persona d’escasses quimeres, i ben segur que quedaria més que satisfet del seu pas per Cort si pogués aconseguir clavar algunes dentegades a les zones rurals no urbanitzades, com per exemple Puntiró. Ja m’enteneu, fora matolls i manco llebres i més caddies. Tanmateix, abans d’aspirar a assolir aquest objectiu tan ambiciós, no ha tingut més remei que esmerçar temps a satisfer part de les obsessions de Vox, plasmades en un document de prosa eixuta i casernària. No l’ha incomodat fer-ho, cal dir-ho. Al cap i a la fi, Jaime Martínez i Fulgencio Coll són Fulgencio Martínez. Els Ciutat de Palma bilingües, la protecció de la baluerna de sa Feixina, el retorn immediat per part de Cuba de la cadira de Maceo i el domini.cat, fan part del seu doctrinari compartit. Tot plegat, un absurd. La cadira de Maceo és dels cubans. Els trofeus de les guerres colonials humilien, més que enalteixen, el poble que els exhibeix com a símbol de victòria. Ai, batlle Martínez, de nom Fulgencio...! Del monòlit de sa Feixina no cal ni parlar-ne. Hem de tornar a la cançó de sempre...? Va aixecar-se en memòria i homenatge de la Mallorca feixista i prou. La lletra de l’himne del creuer Baleares ho diu tot: «Va el crucero Baleares/ tripulado por Falange (···) Venga fuego con denuedo/ y la Falange a luchar./ Acabemos con la FAI/ y la Generalidad». El fet de renunciar al domini.cat sine qua non, s’avé amb el darrer vers. Tot allò dels Caralsoles de si Rússia és l’enemic, de si combatre la maçoneria i l’ateisme...? Res! Si els quedava una bala a la recambra apuntaven la pistola vers la plaça de Sant Jaume. Probablement, en acabar la legislatura actual, quan el batlle Martínez deixi de nomenar-se Fulgencio i torni a dir-se Jaime, senti una vergonya infinita d’haver dilapidat quatre anys de la vida caralsoleando per Cort. Però, què hi farem? Si París val una missa, un hotel fins a tocar el cel a Puntiró (i qui diu un, diu tres o quatre!) justifica fer el paperot. Curiosament, en el document susdit han comès un error per omissió. Les novel·les i poemaris que concursin en la llengua de sa padrina, han d’ésser en català o en un autèntic baléà de s’Acadèmi? Si les bases no ho especifiquen clarament no dubtin, els esmentats Fulgencio i Jaime, que per aquí pot infiltrar-se el puigdemontisme. Encara que no cal que en facin un drama. No tot el catalanisme va de brega. Foix ja se’n lamentava l’any trenta-sis en un article que, en parlar de llengua i país, cal tenir en compte. En reprodueixo una frase, una sentència: «Si tots fóssim efectivament autònoms i no doctrinalment autonomistes, la faç de Catalunya hauria canviat gloriosament». És cert. Probablement als Ciutat de Palma s’hi presentaran aus de corral. No pot ésser d’altra manera.