Vilaweb és un diari digital d'excel·lència. Fa un periodisme formatiu i informatiu, de manera que esdevé una rara avis a la xarxa. En fi...! En faig l'elogi per retreu-li un error. Tanmateix, i és just remarcar-ho, amb els errors i tot fa diana. En una informació sobre els acords del Pepé i Vox per retornar Palma a la Mallorca del trenta-sis, s'afirma que l'alcalde de la ciutat és Fulgencio Martínez. L'encert és total. No especifica que el soci d'ideals del tal Fulgencio sigui Jaime Coll, però es sobreentén. Fulgencio i Jaime van a l'una, tot i que en aparença són força diferents. El batlle Martínez és persona d'escasses quimeres, i ben segur que quedaria més que satisfet del seu pas per Cort si pogués aconseguir clavar algunes dentegades a les zones rurals no urbanitzades, com per exemple Puntiró. Ja m'enteneu, fora matolls i manco llebres i més caddies. Tanmateix, abans d'aspirar a assolir aquest objectiu tan ambiciós, no ha tingut més remei que esmerçar temps a satisfer part de les obsessions de Vox, plasmades en un document de prosa eixuta i casernària. No l'ha incomodat fer-ho, cal dir-ho. Al cap i a la fi, Jaime Martínez i Fulgencio Coll són Fulgencio Martínez. Els Ciutat de Palma bilingües, la protecció de la baluerna de sa Feixina, el retorn immediat per part de Cuba de la cadira de Maceo i el domini.cat, fan part del seu doctrinari compartit. Tot plegat, un absurd. La cadira de Maceo és dels cubans. Els trofeus de les guerres colonials humilien, més que enalteixen, el poble que els exhibeix com a símbol de victòria. Ai, batlle Martínez, de nom Fulgencio...! Del monòlit de sa Feixina no cal ni parlar-ne. Hem de tornar a la cançó de sempre...? Va aixecar-se en memòria i homenatge de la Mallorca feixista i prou. La lletra de l'himne del creuer Baleares ho diu tot: «Va el crucero Baleares/ tripulado por Falange (···) Venga fuego con denuedo/ y la Falange a luchar./ Acabemos con la FAI/ y la Generalidad». El fet de renunciar al domini.cat sine qua non, s'avé amb el darrer vers. Tot allò dels Caralsoles de si Rússia és l'enemic, de si combatre la maçoneria i l'ateisme...? Res! Si els quedava una bala a la recambra apuntaven la pistola vers la plaça de Sant Jaume. Probablement, en acabar la legislatura actual, quan el batlle Martínez deixi de nomenar-se Fulgencio i torni a dir-se Jaime, senti una vergonya infinita d'haver dilapidat quatre anys de la vida caralsoleando per Cort. Però, què hi farem? Si París val una missa, un hotel fins a tocar el cel a Puntiró (i qui diu un, diu tres o quatre!) justifica fer el paperot. Curiosament, en el document susdit han comès un error per omissió. Les novel·les i poemaris que concursin en la llengua de sa padrina, han d'ésser en català o en un autèntic baléà de s'Acadèmi? Si les bases no ho especifiquen clarament no dubtin, els esmentats Fulgencio i Jaime, que per aquí pot infiltrar-se el puigdemontisme. Encara que no cal que en facin un drama. No tot el catalanisme va de brega. Foix ja se'n lamentava l'any trenta-sis en un article que, en parlar de llengua i país, cal tenir en compte. En reprodueixo una frase, una sentència: «Si tots fóssim efectivament autònoms i no doctrinalment autonomistes, la faç de Catalunya hauria canviat gloriosament». És cert. Probablement als Ciutat de Palma s'hi presentaran aus de corral. No pot ésser d'altra manera.
Parlem de Fulgencio Martínez
15/09/23 0:29
También en Opinión
- Cuatro años viviendo en una caseta de un parque municipal
- La nueva (y molesta) moda que se extiende por Mallorca
- Un mallorquín buscado por la Europol: la detención clave para resolver el atentado al expolítico Vidal-Quadras en Madrid
- Descubre la planta ideal que te ayudará a dormir toda la noche del tirón
- Jaque a la okupación de viviendas: los desahucios pasarán de ejecutarse en años a semanas
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Tomeu09Es mallorquins tots sols no tenim força a bastament per incorporar es castellanoparlants a sa defensa de sa llengua. Hem de menester una política lingüística institucional favorable que sa legislació vigent avala, però que cap govern de Balears ha fet durant ses quatre dècades i busques de democràcia. Fins ara, sa política lingüística aplicada per tots es partits en es govern ha tengut un objectiu principal: no perdre vots! I així no anam bé.
Guiem BassaEn sa teva llengua castellana, Palma tampoc no té un batle, té un "alcalde"! De què te queixes?
Zu VermietenAllò que faria pedre s'identitat mallorquina ès sa castellanització, però la revertirem!
Otro que quiere marcar las pautas de nuestras vidas, si opina él es libertad de expresión, y además sienta cátedra. Si opinan los otros es ignorancia y fascismo puro, la democracia para este tipo de personajes es algo elástico, tiene reglas variables. Deje ya de pontificar sr. Capellá porque vive usted en otra época, ya superada hace años.
Benvolgut senyor Capellà. La veritat és que la simbiosi dels de la pulsereta "rojigualda" amb el ciment, amb els camps de golf i les urbanitzacións de luxe, és això; ja una simbiosi matemàtica i vergonyosa. Per altra banda, si vostè dóna una volta pel Regne Unit; recomanable a l'estiu per fugir de la calorada, veurà que tenen molts monuments grandiosos, molts dels quals són de prócers que entre altres filantropies es van enriquir amb el tràfic d'esclaus. A peu de monument han posat l'explicació. No l'han esbucat. Crec que s'hauria de fer el mateix amb sa Feixina. Molt més instructiu fer saber sobre el bombardeig de civils a Màlaga i sobre l'aliança de Franco amb l'alemany (austríac) i l'italià; i a l'hora respectar la memòria de molts mallorquins morts; que no fer-lo desaparèixer. I pel que fa a la llengua, mentre no incorporem els nouvinguts castellanoparlants a la lluita per la terra; noltros, els mallorquins-Sioux a la reserva, no farem res: retxes dins l'aigua. El mariner Coll, "marino del pueblo", se'n va anar a Madrid a defensar una causa més gran que la de la llengua catalana. Salut !!!
Ya no sabe cómo escribir para no parecer mallorquín. Parece ser que Palma tiene un "batlle" o un "alcalde", pero nunca un batle. Que si la Plaça de Sant Jaume, que si Foix escribió en el 36 sobre el "país"...Por cierto, "país" es el apartado que Vilaweb dedica a "les Illes", y no le llama la atención que en la reverenciada Metrópoli ni siquiera saben el nombre de nuestro batle. Las cuestiones coloniales nunca merecen atención al detalle, oi?
No vale la pena comentar.
Lo que usted quiera, pero dígame usted entonces qué méritos hay que tener para poder ser "mallorquín" de pleno derecho, o acorde con sus gustos literarios de opinador, y por qué tienen que pasar necesariamente por perder nuestra identidad balear en favor de otra comunidad autónoma, que ni nos va ni nos viene.